Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Adéu, Ideal


Tot i el títol de la columna, el lector del Diari Balears pot estar segur que la meva intenció d’avui no es donar-li la murga sobre consideracions filosòfiques, ètiques o polítiques sobre el materialisme que ens envaeix o altres. Quan el cavallistes parlam d’Ideal on feim així —amb lletres majúscules— perquè per a nosaltres no hi cap altre Ideal que Ideal de Gazeau, probablement el cavall més estimat de tota la historia del trot. He dit no hi ha, i hauria d’haver dit —ai!—no hi havia, perquè fa pocs dies que Ideal ens ha deixat definitivament. Servarem sempre el seu record.


Ideal de Gazeau va néixer, ara fa 24 anys, a Vendée a ca els germans Fradin. Un dematí, els seus criadors reberen la visita de Pierre Jean Morin, un modest propietari, que havia rebut la noticia que els germans Fradin tenien un pollí fill d’Alexis III. Mourin quedà enamorat d’aquell pollinet de pell negre, taca blanca a la cara, i mirada clara i tendra. Tot i les reticències dels criadors, Mourin aconseguir comprar el pollí i la mare —Venise de Gazeau— per 15000 francs, una pixarada. Ideal i la seva mare viatjaren cap a Saint-Jean-le-Thomas, un poblet proper al Mont Saint Michel. El comprador dividí la propietat del cavall entre cinc propietaris una dona i quatre homes del mateix poble. Fou realment una brusca d’amics. Aquell pollinet es convertiria, amb el temps, en un esplèndid cavall, un animal ràpid, elegant i generós: el millor del seu temps. Un cavall que ho guanyà tot : dos premis d’Amèrica, el campionat del món als Estats Units (3 vegades), el premi de velocitat de Cagnes-sur-Mer (2 vegades). L’Elitlopp sueca (2), Il Premio de le Nazione (2) El modest fill D’Alexis III es feu multimilionari, guanyà 16 milions de francs, i els seus amos, alguns dels quals no havien pujat mai en avió, pogueren, viatjaren pel tot el món, foren rebuts a palaus i begueren motes vegades xampany, sempre per celebrar els èxits del seu estimat Ideal. El seu manador i preparador, Eugen Lefreve, era probablement el personatge més desconegut del trot francès fins que va topar amb Ideal. Es convertí amb un heroi. En els mapes de la guia Michelin Saint-Jean-le Thomas fou posat n lletres més grosses. Eren, realment, dies de vi i roses.


Ideal va guanyar 60 de les 100 carreres en que participà. Quan acabà la seva vida esportiva, els seus propietaris reberen una oferta, per comprar-lo, procedent de Suècia: 400 milions de pessetes. Varen cedir a la temptació. L’Estat Francès no volgué superar la oferta dels suecs i el fet provocà una autèntica crisi d’abast nacional. Ideal emigrà cap a les fredes terres escandinaves i exiliat començà la seva carrera de reproductor. La fallida de la empresa de sementals suecs que l’havia adquirit, propicià que Ideal tornàs, per un any, a França. Els criadors francesos no li feren, però, el cas que tocava. Classistes com són, preferien cavalls de “bona família”; cavalls —recordem-ho— al que Ideal havia derrotat a la pista —allà on es veuen els bons— un pic sí i l’altre també. Fou llavors que un multimilionari alemany, Michael Schröer, el propietari de la quadra November —a la que pertany el conegut General November— ve decidir fer realitat un dels seus somnis: tenir a les seves quadres un guanyador del Premi d’Amèrica. Comprà Ideal de Gazeau. El cavall que havia enamorat al públic de tot el món passà el darrers anys de la seva vida a Flevo Farm, a Holanda exercint de semental pel seu nou propietari. Ho feu de la mateixa manera que corria: donant-se de cos i ànima. Fins que el cor li va fallar, la setmana passada.