Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 15/02/01

 

P. D. Allaire


Els cavallistes som com els marxistes o els cristians: tenim explicació per a tot. Fins i tot podem explicar que un cavall estigui en forma per mor de la mala salut. El raonament és el següent: si un cavall de jove ha tengut mala salut, és probable que no li hagin demanat molts d’esforços i que hagi fet manco despeses que els seus companys de generació que com que tenien una salut envejable els varen treure el suc de joves i arriben a una edat madura ja molt atupats, be físicament, be mentalment.


El raonament que he mirat d’explicar anteriorment és el que empren els teòrics del trot francès per explicar la gran victòria que el diumenge passat aconseguí al hipòdrom de Vincennes el cavall Governador que es va adjudicar el Prix de France, una de les curses de mes prestigi i més dotades econòmicament del calendari francès.


La historia de Governador està lligada a un dels homes més peculiars i més savis de la família del trot: Pierre Désiré Allaire. Governador és un típic producte de la factoria Dubois. És un dels primers fill de Buvetier d’Anou, el semental propietat del propi Jean Pierre Dubois i que actualment encapçala totes les llistes de sementals francesos. De jove, Governador fa ser operat dues tres vegades, una d’un peu i dues del vel del paladar. Una d’aquestes operacions del vel del paladar es va complicar i Governador quasi hi va colar la vida. Es va recuperar i va guanyar una sèrie de carreres però les seves actuacions sempre aconseguia uns resultats inferiors al seu potencial que semblava que era molt, però poc rendible. Dubois es va cansar una mica i fou llavors que en la vida de Governador hi entraren dos personatges que serien fonamentals en la seva vida. Un es un propietari Lucien Urano propietari d’un complex comercial a la Plaça de la República de Paris dedicat a la venda de roba pret-a-porter i que ha organitzat una quadra que molt probablement serà la que encapçalarà a finals d’any la llista per ordre de guanys. És diu, la quadra, Ecurie des Charmes. El segon es P. D. Allaire un personatge que sembla sortit d’un quadre de Toulouse Lautrec. Allaire acostuma a dur el dies assenyalat una bufanda d’un roig encès que juntament en les seves ulleres de sol mostra ben a les clares que no és el que podríem anomenar un personatge políticament correcte. I és que P.D. Allaire les saps totes en el món del cavall, fins i tot les que no són legals: ha estat prohibit d’entrar al hipòdroms francesos durant molts d’anys per les seves maniobres irregulars en el món de les apostes. Però Allaire, que és amic de tota la farandula francesa de cineastes —Alain Delon, Jean Gabin, Omar Sharifi i el ja difunt Yves Montand—, te un ull excepcional pels cavalls. Un ull i una confiança cega amb un instrument que els que tenim un concepte més líric no consideram abastament: el cronòmetre. Allaire havia cronometrat be a Governador i sabia que tenia una velocitat fora del comú. Va aconsellar a Lucien Urano que el compràs i li digué que ell se n’ocuparia de la preparació. El milionari parisenc es va gratar la butxaca i va escaldar dos milions i mig de francs —quasi 65 milions de pessetes— per el fill de Buvetier d’Anou Una estada a la vora del mar i llargues passejades per la platges de Normandia arreglaren els problemes de les cames i de la mentalitat del cavall. A aquesta temporada d’hivern Governador corregué algunes vegades muntat i aconseguí una segona plaça al Cournelier. Alguns havien advertit que Governador podria guanyar el Gran Premi d’Amèrica. Una mala sortida li llevà qualsevol opció. Però en el Prix de France Governador va guanyar amb obsoluta autoritat. Va batre la millor marca de la cursa —marxà a 1.12.2— i va ridiculitzar a General de Pommmeau, Fan Idole, Giant Cat. Allaire mestres escoltava algun xiulet d’un públic que no l’estima, feia cara de poc sorprès. Segurament pensava que el cronòmetre, la seva eina més preuada, no sol dir mentides.