Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

Bandido GS


No tenc massa sort amb el calendari i les obligacions professionals m’impediren assistir el diumenge al triomf de Bandido que fou, segons em conten, del tot emotiu. Més ho hagués estat per mi que conec una mica el cavall i la seva historia, que té l’atractiu de ser la història d’una curació aconseguida, com quasi totes, mitjançant dosis de cura i d’estimació. El carinyo no és solament més humà que el càstig, sinó també més eficaç.


Bandido GS va néixer a can Tomàs Garcías i tengué com a companys de jocs infantils a altres dos cavalls que el diumenge veren de prop la seva victòria. Estic fent esment —es clar— a Black Crown GS i a Babieca GS. Tres GS entre el quatre primers! Bandido tenia el millors progenitor que hom es pot tenir a Mallorca. El seu pare és Tap Dance Kid i la seva mare Egara, el dos guanyadors de tots els concursos morfològics als que es presenten.


Del tres cavalls coetanis en Tomàs va decidir vendre’n dos i quedar-se l’altre. Va vendre na Babieca i en Black Crown i es va quedar en Bandido. Si en Tomàs en va fer fou per alguna cosa: perquè tot i que na Babieca i en Black Crown eren un animals excel·lents, ell sabia que el més dotats dels tres era sense cap dubte Bandido.


La classe de Bandido no anà, tanmateix, acompanyada de la salut adient per poder demostrar tot el que duia dedins, que era molt i molt. Als dos anys va quedar coix del genoll de la cama dreta de davant i degut a la impossibilitat de fer-li a Mallorca l’operació que requeria, el cavall hagué de curar de manera natural. Ho feu però de la cura natural en quedà un limitació, petita però indubtable. El cavall no pogué disputar el critèrium del dos anys. Apedaçat de la coixera nous problemes de salut aparegueren després. Es tractava, aquesta vegada, de problemes de la mucosa de l’estómac que li provocà algunes hemorràgies que quasi li feren colar la vida. Una medicació anomenada Omeprazol, que també s’empra en el humans, aconseguí fer desaparèixer els nous problemes. El debuts de Bandido en competició foren suaus. Va córrer amb enemics de poca classe u i va enfilar una sèrie de victòries consecutives. Abans de córrer el Gran Premi Bandido participar en el famós Ciutat de Palma on Brixon va aconseguí la sensacional marca de 1.17.8. Bandido va marcar 1.18.7. Però hi va perdre la forma i la seva actuació en el G. P. Nacional fou decebedor. El seu preparador va saber aviat que Bandido no podia freqüentar massa Son Pardo: que hi sofria i que s’acovardia. Les seves millors actuacions venien desprès de llargues temporades de repòs.


Si havia qualque lloc on Bandido pogués posar-se be de salut i un preparador que li dedicàs els sabers i la cura necessaris, aquest eren Es Cabanells i en Tomeu Llobet. Fou també necessari un propietari que en el consells que el seu preparador i el seu veterinari li donaven i que estàs disposat a fer la prova amb Bandido. Aquest propietari fou en Simó Galmés. L’estada als Cabanells sota la ma suau i sàvia d’en Tomeu Llobet ha provocat la recuperació gairebé total de Bandido. I Bandido en bona forma i dins la pista de Manacor —on, a diferència de Palma, no hi recorda haver patit i no té fantasmes al seu cap— és tan bo com el millor de la seva generació. Amb en Sebastià Llobet a les rendes ho va demostrar el diumenge passat adjudicant-se el Premi del Criador del Cinc Anys. Si hagués estat, el cor m’hagués agafat el trot.