Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 03/05/01

 

La “barriguera” del Sr Sampol


Fa quinze dies es va presentar el Llibre de cavalleria de les Illes Balears. Un obra que dirigida per Carles Amengual i Llorenç Payeras ha tractat molt d’aspectes del món de cavall. Com que jo hi he participant no seria gens elegant que aprofitàs la meva columna per ponderar les virtuts de l’obra i publicar la meva creença que és un llibre que no hauria de mancar a la biblioteca de cap afeccionat al mon dels èquids. No ho faré.


A la presentació hi va assistir el vice-president del Govern Balear, el montuirenc Pere Sampol. Després de les paraules vingué el cava i la tertúlia. A un grup d’amics el senyor Sampol ens va dir que gairebé tots el mallorquins de poble encara que no el agradassin els cavalls tenien un certa cultura respecte a aquests animals i als guarniments. És aquesta cultura que —ens explicava— li havia permès un dia respondre al President Cañellas així com es mereixia. La trobada — deia— fou al dijous Bo d’Inca i és que nquan en Cañellas va afinar en Sampol li va dir —l’ambient era propici— “a aquest al·lot li hauríem de posar una bona collera”. En Sampol li va replicar amb alta i reptadora, però e en el fons amable “i a vostè, estrènyer sa barriguera”. En Sampol n’estava prou ufà dels seus reflexes dialèctics.


No em vaig atrevir a fer cap comentari però vaig pensar allò de que han de fer els porcs si les ovelles grufen, perquè resultava una mica paradoxal que el que hagués emprat un castellanisme fos no el representat del PP, sinó el del PSM. Perquè el lectors del Diari de Balears no els costarà endevinar que la paraula “barriguera” es un castellanisme. Que a Mallorca no deim mai “barriga” sinó ventre o panxa i que, en conseqüència, si volem guardar una certa lògica de l’idioma en de dir ventrera i no “barriguera”.


Si el Sr. Sampol llegeix en el llibre esmentat el capítol escrit pel meu col·lega Gabriel Bibiloni podrà aprendre que el de “barriguera” no es l’únic castellanisme que embruta o embastardeix el nostre idioma pel que fa al mon dels cavalls. Gabriel Bibiloni assenyala com els meus habituals “casc”, “tord”, “trotó”, “cabriolé”, “fusta”, “capa” “rienda”, “acció” “barriguera” i “semental” i diu que haurien de ser substituïts de la següent manera: casc/ ungla, peulla, peungla o potó; tord/gris; trotó/trotador; cabriolé/cabriolet; fusta/fuet o corretjades; capa/pelatge; rienda/regna, acció/gambal Per a substituir la paraula que el senyor Sampol li va enflocar al senyor Cañellas, es a dir per designar la corretja que passa per davall el ventre de l’animal i va subjecta als braços del carro i que serveix per impedir que aquest s’aixequin en Gabriel Bibiloni recorda que si volem ser coherents i fidels a la tradició en de dir ventrera i no “barriguera” Per acabar Gabriel Bibiloni diu que “semental” és igualment un castellanisme i que hauríem d’emprar en el seu lloc, la paraula cavalls de llavor o, fins i tot, estaló. És aquesta darrera una paraula que el professor de la nostra universitat afirma haver vist en documents antics i que té les mateixes arrels que les paraules que en anglès —”stallion”— francès —”etalon”— i italià —”etalone”— que serveixen per a designar aquells cavalls que tenen com a feina fonamental, la mateixa que els monarques. La comparança no és meva. M’he limitat a citar literalment les paraules que un dia digué el que fou Conde de Barcelona.