Francesc Bujosa :: Article cavalls sense data

 

By Pass


By pass és una expressió anglesa que no té una fàcil traducció i que significa fer un revolt, per superar un obstacle que hi ha al mig del camí, i tornar, un vegada superat l’obstacle, al camí primitiu. Fer un by pass al cor vol dir desviar el camí d’una arteria cardíaca —les que subministren sang i oxigen al muscle cardíac— a fi de superar una estretor i garantir, d’aquesta manera, l’arribada de la sang a les zones que la necessiten.


Tres intervencions de by pass són les que ha sofert Malvern Burroughs. Si avui el trec a rotllo no és perquè vulgui convertir aquesta columna en un espai de divulgació de la ciència mèdica, sinó perquè aquet homo de cinquanta sis anys acaba de guanyar la famosa Breeder’s Crowm —el cetre del criadors—, la darrera de les grans curses dedicades als cavalls de tres anys. Malvern Bourrogs és un milionari americà que va començar de no res i que ha construït un autèntic imperi econòmic gràcies al bon funcionament de la seva empresa constructora. Així i tot, podríeu pensar que no hi ha tant per tant. Que fet que un milionari americà al que li han fet tres operacions de by pass tengui una gran cavall no és cap cosa molt noticiable. Fins i tot si vos dic que Malvern Bourrogs és no solament el propietari sinó el criador del cavall també em podríeu dir que no vos espanta «amb doblers. Torrons». Que n’hi hauria molt de nosaltres —jo sense cap dubte— que si tenguéssim capacitat econòmica tendria una bona finca, a Normandia o a Kenctuky on criaren una de les més belles criatures que hi ha al món. Però és que Malvern Bourrogs no només és el criador i propietari de Malabar Man l’extraordinari fill de Supergill, sino es que divendres passat quan es va córrer la final de la Breeder’s Crown a l’hipodrom de Mohwk de la ciutat canadenca d’Ontàrio el que anava assegut al cabriolet i aguantava las rendes de Malabar Man era el propi Malvern Bourrogs. Era una amateur: l’únic a una cursa on competien vuit cavalls. I amb tres operacions.


Malabar Man i Malvern Bourrogs havien guanyat aquest any la famosa Hambletonian, però havien perdut el World Trotting Derby davant el seu gran rival Lord Stormont. Burroughs es va sentir culpable i va decidir que no tornaria manar a Malabar Man. A la següent correguda un professional el menador era un professional i Malvern Bourrogs estava al costat de la pista. Mentre feien l’encalentiment Malabar Man va passar davant Bourrogs i el se quedà mirant. Bourrogs confessà que va entendre molt bé l’expressió del cavall : li deia a veure que feia ella defora de la pista i no dins la pista aguantant la rendes. En secret li prometé que no tornaria a passar i que en la propera compartirien l’aventura el dos. La propera era La Breeder’s Crown i, com he dit abans, Malvern Bourrogs anava assegut darrera Malabar Man. Duien el numero dos. Els primers metres de la cursa foren tremendament espectaculars. Lord Stormont que sortia amb el número sis volgué agafar la corda i ho aconseguí. Hi va gastar, però, una immensa quantitat de forces. Malabar Man Quedà en tercera posició, també per la corda, seguint l’estela. A la meitat de la cursa Malvern Burroughs va decidir que era el moment de fer un by pass. Sortir a l’exterior i avançar al dos que li anaven davant. Ja no abandonà el cap i la corda fins que va travessar la meta.


M’agradaria contar-li aquesta història a un amic i col·lega universitari —M. D.— al que acaben de practicar-li una operació com les que feren fer a Malvern Burroughs. Dir-li que amb un by pass es poden guanyar moltes curses. Amb un by pass i amb un cavall de la categoria de Malabar Man.