Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 12/05/07

 

Campió de campions


El nom de la cursa que es correrà diumenge podria ser més afortunat i sense tantes reminiscències de pel·lícula religiosa. Però té el que te i el trot ha de solucionar segurament molts altres problemes abans de preocupar-se de si el nom de les curses és el més adient o no. Afortunada amb el nom o no la cursa que així és denomina es la tercera i darrera clàssica que corren els cavalls que tenen tres anys i que han nascut al nostre país. A partir de llavors els cavalls hauran de guanyar-se la vida mesclats amb altres de més edat i les oportunitats d’adjudicar-se una altra cursa d’aquestes que anomenen clàssiques un ciutat de Palma o un Premi de la Comunitat Autonòmica seran molt més escadusseres. Al campió de campions, la cursa que diumenge obre la temporada de tardor s’hi han inscrit la flor i la nata dels cavalls que el proper dia 31 de desembre deixaran de tenir la màgnifica edat de tres anys.

La distància que hauran de córrer és de 2.700 metres i aquest és un fet que pot ser determinant. Tres són els grans favorits de la prova: Alï G.S, Alex Kid i Alcón Blai. No puc ocultar les meves preferències per el primer: Alí posseeix totes les virtuts dels cavalls de classe: punta de velocitat, bon cap, seguretat, maniobralitat, suavitat. Totes menys una, ai! : la resistència. Dels 2.700 metres Alí en farà, no ho poseu en dubte, 2.100 cap— i— corda, els 600 que mancaran per a la meta seran un suplici que haurà de passar ell i tots els que l’estiman. Que els deus i els vents bufin al seu favor! Els casos d’Alex Kid i d’Alcon Blai són diferents del d’Alí. La seva resistència és inexhaurible i aquesta resistència ve acompanyada d’una bona dosis de velocitat. Els seus problemes deriven de dues característiques fonamentals: tenen una conducció difícil i els manca acceleració als inicis de la carrera. Perden mots de metres a la sortida i l’avantatge que concedeixen als seus rivals l’han de recuperar, a vegades per camins clars i rectes, altres envitricollats i tortuosos, mentre s’atraca la meta. Si diumenge arriben a la recta final havent recuperat el terreny cedit a la sortida, serà impossible que els espectadors mantenguin la serenitat i el cul sobre els graons. Dels tres, dos Alí i Alex defensaran la raça americana: els dos són fills de Tap-Dance —Kid, nets d’Espeedy Somolli i rebesnéts d’Espeedy Crown, el millor semental del món; el tercer, Alcón Blai, du als seus gens tot l’orgull de la raça francesa : el seu padrí era, ni més ni pus, que Bellino II: les bieles més poderoses de tota la història del trot. Una figura autènticament llegendària.

Dues grans incògnites té la cursa: Archie Llinaritx i Aixa Labou. El primer és un cavall que acaba de ser adquirit pel meu amic Rafel Nadal. Ha hagut de gratar-se de bon de veres la butxaca, però hi ha que lloar el seu gust. Podran sortir, ell i el seu cavall, a disputar una clàssica, a lluitar, doncs, per l’honor i la fama. Els entesos reconeixen la gran temporada que ha desenvolupat Archi Llinaritx a la seva terra menorquina, però diuen que és un cavall de pagès ara a poc a poc, ara més aviat; ara vaig davant, ara darrera; ara per la dreta, després per l’esquerra. La pregunta és si en els poc dies que ha estat a Mallorca Archie Llinaritx haurà sabut transformar-se en un cavall professionalitzat, disposat a combatre dins el pilot amb uns adversaris que l’obligaran a disputar cadascun dels 2.700 que té la cursa. A la cursa hi corr, igualment, Aisha Labou. Aisha és una egua de classe, però llunàtica i estranya; ràpida i, tanmateix, limitada de resistència. Una egua amb aquest tarannà no pot estar amb millors mans, per assentar-la i dosificar-la, que les d’en Tomeu Pancuit. Són, exactament, les que els seus propietaris han elegit. Posau-hi esment.

I, finalment, Aube des Etangs. Sabran les delicades mans del seu menador Gabriel Pou fer-nos reviure els bells dies de la primavera, quan Aube era la reina de la seva generació? Sembla poc probable.