Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 23/01/01

 

El capità d’Italia


Els italians amants del tro tenen un nou ídol. El denominen “El Capità” perquè a l’animal li agrada anar davant des de l’inici i fer tota la correguda tres o quatre cossos davant els altres, que el segueixen con si foren una tropa. El vertader nom del capità es el de Varenne i, ara, Varenne te quatre anys. El seu preparador és finès Jori Turja —un deixeble de Olle Goop— i el menador la jove estrella Giampalo Minnuci.


Fou el 11 d’octubre de 1998 quan Varenne aconseguí el seu primer gran triumf. Es corria el Derbi d’Itàlia i tots els ulls estaven posats en Víking Kronos l’espectacular fill d’American Winner que fins aquell dia havia humiliat a tots els seus adversaris. Però Víking Kronos no guanyà aquella correguda, sinó que fou el dia en que es va acomiadà de la competició. El seu quart lloc indicà que tenia una lesió de la qual ja no se n’ha recuperat. La qualitat de Viking Kronos era —i és— tan clara, que ha començat la seva vida com a semental a Suècia amb la tarifa més alta de tots i amb la llista d’espera plena durant tres anys.


Els comentaristes del trot dedicaren tant d‘espai a glossar la desfeta de Viking Kronos que quasi no feren cas al guanyador, tot i que havia rebaixat la millor marca del Derbi. Aquest cavall que havia batut a Víking Kronos, que havia rebaixat la marca i que ara era quasi oblidat era el nostre d Varenne.


La següent actuació de Varenne fou al Premi Orsi Mangelli, la gran cursa de caràcter internacional per a cavalls de tres anys i que compta, en els darrers anys, amb la presència d’algun “crack” americà. El del 98 era Conway Hall, i la victòria fou per el de l’altre continent. Varenne va guanyar l’eliminatori on va córrer i, a la final, després de fer tot el recorregut per defora, només va poder fer tercer. La seva velocitat fou de 1.12.6. Una marca gairebé increïble per un cavall que només feia 7 mesos que havia debutat.


Varenne fa passar l’hivern trepitjant les terres on habiten els cavalls clàssics de França: a Normandia. Al tornar a Itàlia ha demostrat que els cavalls el agrada en las pastures i els aires de la terra del Calvados. El premi Firenze fou una passejada per Varenne i la setmana passada es va imposar al Premi Tino Triossi. El cavall du ja guanyats 140 milions de pessetes i no ha fet més que començar.


Si Varenne s’ha convertit en l’ídol d’Itàlia es deu bàsicament al seu valor intrínsec, però també als seus progenitors. El pare és Waikiki Beach un fill de Speedy Somolly que fou comprat per “l’escuderia” Orsi Mangelli tot i el seu petit tamany. Un alçada tan disminuïda que li ha valgut l’apel·latiu de “El Pony”. Però els de la Orsi Mangelli sabien que el ser petit, entre els fill de Speedy Somolly, no és un defecte, sinó una virtut. A Menorca —ho vull dir de passada— hi ha un pollinet fill també de Waikiki Beach que si trobàs un soci que hi posàs els diners —i jo la il·lusió— el compraria. És diu Gigolo SB. Si tornam, però, a Varenne en de dir que la mare és una filla de Zebú, i Zebú és un fill del gran Sharif di Iesolo, l’anomenat l’ Speedy Crown italià. La setmana qui ve miraré d’explicar perquè li fan tan alt honor.