Francesc Bujosa :: Pàgina oficial

 

Cavalls, bous i banderes

Sabia que, després de publicar l'article en defensa dels bous, toros o braus i contra la crueltat recreativa vers qualsevol casta d'animals, els meus contertulians espanyasauris dels dissabtes i diumenges dematins m'esperarien amb les dents ben esmolades. No em vaig equivocar ni em sorprengueren gens els seus arguments. Varen dir que la tauromàquia formava part —part essencial, afirmaren— de la cultura espanyola. Jo no els vaig contradir gens ni mica, però els vaig fer saber que, des del punt de vista de les ciències socials i humanes, "cultura" és un terme amb un significat precís: un conjunt de creences, principis morals, valors, sabers, tècniques, costums, etc., que es transmeten per via no genètica.

I que l'infanticidi, l'esclavitud, la lapidació de les dones adúlteres, els sacrificis humans, l'enverinament del rival, etc., formen part de la cultura de determinats pobles i que no per això —per formar part de la cultura— significa que aquestes pràctiques siguin lloables ni dignes de ser imitades. Hi ha parts de la cultura que són admirables, però —vaig rematar— altres resulten absolutament ignominioses i reprovables. Em contestaren que la meva postura antitaurina era del tot radical i exagerada, i jo els vaig replicar que la meva lluita, a favor dels animals, era una opinió pròpia de monja o de frare franciscà.

Com que aquests coets que he anomenat els resultaren femella passaren a amollar-ne altres dirigits contra la meva possible falta de coherència i em demanaren a veure si estava també en contra dels correbous, del bou encordat, del bou embolat i de les bregues de galls, i els vaig dir que naturalment que sí i, fins i tot, vaig admetre que, possiblement, aquí el meu radicalisme —aquest pic, per ventura, cert— era un radicalisme propi d'una mena d'alcohòlic rehabilitat com som jo. La darrera bala que tenien era —ja us ho podeu imaginar— la de dir-me que no comprenien com amb aquests supòsits podia ser tan afeccionat a les curses de cavalls. Els vaig contestar que les corregudes de cavalls i les de bous eren dues activitats absolutament distintes; que no creia que la pràctica —l'art, diuen ells— de ferir i nafrar un bou per divertir-se reportàs cap benefici a la humanitat a no ser per cobrar consciència de fins a quin punt podem ser bèsties, els humans.

L'assumpte dels cavalls i de les curses era o és —vaig prosseguir— en canvi tot el contrari. Vaig repetir el que he dit mantes vegades: que la invenció dels guarniments —la collera, bàsicament— que permeté aprofitar la força natural del cavall fou un dels avenços tècnics més importants de l'Edat Mitjana. Gràcies a aquest invent, una bona part de la humanitat es pogué alliberar del treball agrícola —un home i un cavall feien la mateixa feina que deu homes sense cavall— i dedicar-se a altres tasques. A vegades, no puc estar de pensar —i de dir, ai!— que, si l'evolució no hagués conduït a l'aparició dels cavalls o si l'home no hagués inventat —creat— el guarniments, Botticelli, Dante, Galileu, Ramon Llull i el Cresques, probablement, haurien hagut de dedicar-se a llaurar i cavar tota la seva vida i no haurien pogut fer la seva obra que ara tant admiram.

El pensament humà, a més, fa temps que progressa i aquest progrés ha produït la consciència que es pot modificar el curs de l'evolució mitjançant la selecció artificial. Un primer pas d'aquest nou saber o tècnica fou triar els cavalls pares adients per aconseguir descendents més ràpids, més resistents i més sans. D'aquesta necessitat —la de comparar i triar de manera objectiva— nasqueren les curses de cavalls que, aviat, es convertiren en un gran espectacle.

Qui pot veure córrer un cavall no ha de mirar mai córrer un home, digué Cioran. Un cavall enganxat amb els guarniments pertinents i un bon menador —del Pla de Catí o de Manacor, preferentment— a les regnes hauria de ser un símbol dels grans avenços que es poden aconseguir quan es conjuminen amb saviesa, natura i cultura. Hi podríem fer una escultura d'aquesta unió i emplaçar-la al poble on residesc, a Calvià. On? Allà on ara hi ha una gran bandera que —ells ho han volgut— va lligada ja indissolublement a la pica, les banderilles, l'espasa de descabellar i a altres instruments de turment. Una bandera en defensa de la qual s'ha torturat a innocents: animals i homes. O no?



COMENTARIS DELS LECTORS  (En ordre de més recents)


No crec que la selecció artificial per aconseguir races més ràpides i més selectes sigui una pràctica gaire ètica. La manipulació genètica ha de servir pels avanços en medicina-fins i tot en agricultura- i mai per caprici de l'home. Podem obtenir beneficis de la genètica per trobar solució a malalties incurables o per salvar un fill malat d'una mort segura, però no és justificable per obtenir un "fill a la carta modelo brad pit", per exemple. Crec que la mateixa consideració han de tenir els animals.La variabilitat és un fet natural, enriquidor i necessari per acabar amb la pijeria del pedriguí i el comerci d'animals.

forastera


I per major escarni, quasi sempre les banderilles duen els colors de la "roja y gualda".

Alferes.


La polèmica sobre les "corrides" ultrapassa la qüestió del maltractament als animals. Ha pres un caire polític que es resumeix en aquell lema que es va poder veure a la plaça de toros d'Inca, "Soy taurino y espanol", de tal manera que ésser seguidor de les "corridas" és un signe d'espanyolitat.

observador


Quan Darwin encara no havia après de llegir, "arri" i "ou" eren més usuals del que ho són avui en dia. La teoria de l'evolució, per tant, no hi té res a veure.

A.L.M.


I "Passa aquí t'he dit!". "Jeu!", "Dul!", "Daça'l"..al ca.

Ouuu!


Dir "ou" i "arri" també té la seva importància, la qual cosa demostra que l'home sempre té el poder. Gràcies a l'evolució descoberta per Darwin, naturament.

Arri.


Sr. Bujosa, s'oblida dels humils estreps i ferradures, que varen permetre a l'home viatjar a llom de cavall amb més seguretat, rapidesa i per llocs que sense aquest dos artilugis, mai hauria pogut avançar a cavall, descobrint món i unint civilitzatcions.

Sa Paparra.


Em sembla, Dr. Bujosa, que han contribuït més a l'avanç de l'agricultura els bous que els cavalls i altres equins. Desde temps immemorial fins no fa gaire s'utilitzaven els bous per a les labors de llaurar. En canvi per al transport, amb carro o sense, s'utilitzaven més cavalls, ases o muls, perquè eren més ràpids. Tant uns com els altres han contribuït molt a la civilització humana i mereixen la nostra consideració, fins i tot el nostre agraïment, i maltractar-los és una aberració pròpia de la conducta humana, però injustificable.

A.L.M.

Diari de Balears :: 14/8/2010