Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 26/09/08

 

Civada amb oli



En el món dels cavalls passa el mateix que en els homes: les recomanacions dietètiques varien cada temporada i encara que la millor norma sigui com la humana —de tot un poc—, cada preparador té les seves preferències a l’hora d’omplir la menjadora del cavall.


Del que més es parla darrerament pel que fa a la dietètica —a nivell de dietètica, diria algun dels nostres polítics— és de la moda d’afegir grasses a la dieta del cavall. Aquesta moda està basada en dos estudis que s’han fet a la Universitat de Kentucky i a la de Sidney. En el primer d’elles es tractava de determinar la influència de la dieta enriquida en grasses sobre el nin vells de glucosa en sang durant l’exercici. Es sabut que els esmentats nivells baixen quan es fa feina i que la fatiga està molt relacionat en un baix nivell de sucre en sang. Per fer la prova es varen agafar dos grups de sis cavall de carreres —eren galopadors i no trotadors—. Al primer grup de cavalls—tots ell de dos anys— els varen subministrar durant un parell de mesos una dieta enriquida amb grasses. L’enriquiment consistia en afegir un tassó d’oli de soja a la civada del matins i un altre a la del capvespre. A L’altra grup se li subministrava la dieta normal. A quan feia dos mesos es va fer córrer la mateixa distància als dos grups. L’examen de la sang dels cavalls que havien estat alimentats amb la dieta enriquida demostrava que, al acabar de córrer, tenien nivells de glucosa en sang més alts que el que havien menjat sense oli. L’experiment continua durant més mesos i quan en feia 6 i 9 es tornaren a fer les determinacions i el resultat fou molt semblant: al cavalls suplementats amb oli la glucosa baixava menys.


L’experiment de Sidney intentà examinar el rendiment en carrera i per això també en feren dos grups de cavalls. Al primer el subministrà un suplement de grasses i a l’altra no. La tècnica era igual que l’anterior: afegir un tassó d’oli a la civada. Després d’un parell de mesos es va fer la prova a l’hipòdrom. Es tractava de mesurar la quantitat de temps en que el cavall podia resistir a l’esprint sense donar mostres de fatiga. Els alimentats amb grassa l’aguantaren, com a terme mitjà, durant 97,2 segons sense afluixar el ritme, mentres que els que no havien tengut suplement de grassa només aguantaren l’esprint durant 91.2 segons.


Els cavalls que foren sotmesos a la dieta enriquida foren examinats de manera ben estricta i en tot els temps que durà l’experiment no mostraren cap cosa que fes pensar amb una alteració de la seva salut. Això ha fet que la pràctica d’afegir oli a la civada s’estigui generalitzant a tots els centres d’entrenament.


Vull afegir que a mi els resultats dels experiments no m’han sorprès gaire. Jo també he notat que el dia que havia berenat de pa amb oli puc fer classe gairebé dos minuts sense cansar-me, sense oli no arrib, ai!, ni al minut.