Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 19/05/07

 

Continental Victory


A totes les revistes de trot, a qualsevol de les múltiples pàgines Web d’Internet sobre cavalls n’hi ha un d’aquest animals que encapçala amb molta diferència la llista d’honor del trot americà. És Continental Victory. He dit cavall i hauria d’haver anat més alerta perquè Continental Victory no és un cavall:  és una egua. Una egua de tres anys de edat i curta d’alçada que ha convertit en multimilionaris als seus propietaris. Tot amb un any.


La història és aquesta:

A les subhastes de Yearlings cavalls d’un any que es celebraren l’any 1994 a Kentucky, un grups de sis amics, entre ells un matrimoni decidiren comprar una poltra filla d’un jove, però ja prestigiós, semental: Valley Victory. No eren els únics que cobejaven la petita poltreta i hagueren de pujar fins a la xifra de 100.000 dòlars dotze milions i mig de pessetes al canvi actual  per poder incorporar-la al seu corral i a la seva societat que es diu precisament The Continental Victory Stable. Fou confiada per a la seva preparació a Ron Gurfein i debutà als dos anys. Demostrà que tenia unes condicions fora del que és comú. Guanyà sis de les curses on participà i aconseguí 400.000 dòlars. Fou, tanmateix, als tres anys que Continental Victory es consagrà guanyant la primera de les tres curses clàsiques que formen l’anomenada Triple Corona. Era el 7 de juliol d’aquest any. La cursa s’anomena el Yonkers Trot i té un premi per el guanyador proper als 50 milions de pessetes. El manador era el canadenc Pierre Lachance. La segona cursa de la triple corona americana és la famosa Cadillac Hambletonian. Es corr al hipòdrom Meadowlands i hi ha un milió docents mil dolars més de 150 milions de pessetes! per el que arribi primer a la meta. Per correr la final hi ha que classificarse abans, el mateix capvespre, en una cursa que deixa molt tocats els cavalls que logren arribar entre els primers. Es un esforc enorme el que han de realitzar els animals. Continental Victory es va clasificar a l’estil del grans campions: no solament guanyant a molta distància del segón de la seva eliminatòria, sinó batent, també, els record del món per a cavalls de tres anys. Va córrer la milla a una velocitat de 1’9”73. Li quedaren, però, forces a bastament per, a la final, fer front a Lindy Line que havia guanyat l’altra sèria de classificació a una velocitat també excepcional: 1’10”5. La final fou un duel a mort entre el dos. Un duel en el que Continental agafa el cap i la corda i fou seguit pel seu rival que semblava convertit en la seva ombra. Lindy Line vetllava per veure si a la recta final Continental Victory tendria una petita defallença i el podria batre. No la tengué: la filla de Valley Victory realitzà un recorregut impecable: 1’10”1. Mai en tota la història del trot un cavall havia pogut córrer en un mateix capvespre dues milles a aquesta velocitat, ni tan sols el famós Pine Chip. Continental Victory és la tercera femella, en tota la història que guanya la hambletonian i hem d’anar a 1972 per trobar un cavall Super Bowl, en aquest cas que hagi aconseguit el mateix que ella: guanyar el Yonkers i l’Hambletonian.


A Continental Victory li queda encara la tercera de les grans curses americanes per als tres anys: el Kentucky Futurity. La cita és el proper dia 4 d’octubre a la mítica Red Mille la Milla Rotja de l’hipòdrom de Lexington. Diuen que es possible que la multimilionària egua, que té ja un compte corrent de més de 250 milions de pessetes, vengui, després. a córrer a Europa. Serà a Milà, a principis de Novembre, per disputar el Gran Premi Orsi Magnelli. Si diumenge qui ve endevin el quartet cavallets ajudau-me que té un fons de més d’un milió de pessetes promet anar-hi i contar-vos-ho.