N’Aina i la “Copa d’España”



Escric aquestes retxes amb el propòsit de demanar ajut i consell per resoldre un dilema que tenc plantejat i que no en deixa dormir. El dilema deriva de la decisió que ha pres l'entrenador en blanc —DPM— de la meva egua, Aina de Font, d'apuntar-la per córrer, aquest divendres, una carrera que es diu, mirau “Copa de España”: així figura en el programa oficial amb ñ i no amb ny. Si l'egua guanyàs, cosa no del tot descartable, alguna autoritat local m'hauria de lliurar un trofeu al que probablement haurien posat un floc amb la “rojigualda”. Què hauria de fer jo per no rebre l'escarni i la befa que amb tota seguretat em farien els meus companys de congregació si tal cosa succeís? Se m'han acudit tres solucions. La primera es la de retirar l'egua al·legant que és víctima d'un trastorn bipolar. No crec que tengués dificultat per obtenir un certificat mèdic com mentres: tothom sap que darrerament alguns dels nostres psiquiatres han diagnosticat i certificat malalties més estranyes. La segona solució seria dir-li al “Boveret”, el menador de la meva egua, que tiràs una mica enrere i que només fes segon. Seria seguir la mateixa estratègia que va dissenyar magistralment el meu entrenador en negre, en JM, el dia del debut de n'Aina, resultat de la qual va aconseguir que guanyàs un cavall de la seva propietat i que la pobra Aineta, que anava sobrada, s'hagués de conformar amb la medalla de plata. El de Búger va fer una bona pellada! El problema d'aquesta segona solució el podrien plantejar els comissaris que, si es repetia el que va passar a la carrera abans esmentada, podrien opinar que tot estava programat i trucat i desqualificar-nos a tots sis: als dos cavalls, als dos menadors, als dos entrenadors —al en blanc i al en negre— i als dos propietaris. “La primera vegada varem tancar els ulls, la segona, no”, dirien aquestes persones, que em sembla que no tenen gaires simpaties ni a l'entrenador en negre ni a mi. La tercera i, per ara, darrera solució és que quan vagi a recollir la copa, ho faci imaginant-me que, amb l'ajut de la Mare de Deu de Lluc i del seu portaveu en Biel Segui, el futur que voldríem ja ha arribat: que la carrera figura ja amb el nom oficial de “Copa d'Espanya” —Llabata, plis— i que l'autoritat que em lliurarà la copa és l'ambaixador, a les nostres terres, de tan orgullós país. Algú pot suggerir-me cap altra solució?: xbujosa@telefonica.net

Diari de Balears :: 17/8/2012