Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 2000 Febrer 6; Trot: I

 

Ecu d’Or


Les dates properes al Gran Premi permeten una serie de reflexions entorn a la nostra cria. La que m’agradaria fer avui és sobre els sementals més influents en la història del trot balear. Agafarem com a referència el guanyadors del Gran Premi Nacional i d’aquesta manera podrem dir que en tota la història —des de 1934 ençà— hi ha hagut 9 sementals que tenguesin més d’un guanyador del Gran Premi. Foren: Ecu d’Or, Baba, Frisso, Sermoise, Abadypille, Rango Mai, Hourvari, Helios CH i Towsman. La llista que he oferit no està posada —és evident— per ordre alfabètic, ni per ordre cronològic, sinó per ordre de productivitat. El que més fills guanyadors de Gran Premi tengué fou Ecu d’Or ja que foren 5 —Flicka, Hamburgo, Itu, Jamina d’Or i Nic Hanover— el seus fills que conqueriren el més prestigiosa de les corregudes que s’han fet i es fan a Mallorca. A Ecu D’or el segueixen dos sementals amb 4 guanyadors del Gran Premi. Es tracta de Baba, que fou el pare de Gas, Impar Lincoln i Martel, i de Frisso, que ho fou de Silva, Zingara, Alcina V i Gengis Khan. Els altre sementals que he esmentat al principi queden molt lluny en mèrits, ja que només en tenen dos, de fills guanyadors de Gran Premi. El més llunyà a nosaltres és Sermoise — el seus fill guanyaren els dos primers Gran Premis (1934 i 1935)— i el més proper fes Towsman, les filles del qual —Única de Blai i Velvet Blai— guanyaren els de 1994 i el 1995. Ecu d’Or, fill de Kankan II i emparentat amb el gran “cap de raça” americà Axworty dominà absolutment la dècada dels seixanta, Baba ho feu en la dels quaranta i Frisso en el cinquanta Formen la santíssima trinitat dels reproductors de la nostra història.


La meva opinió és que mai més hi tornarà haver un semental com Ecu d’Or, ni tan sols com Baba o Frisso. La raó es purament estadística ies que en el seu temps Ecu d’Or podria arribar a ser el pare del 25% dels cavalls de trot que en un any neixien a Mallorca i ara el més prolífic dels sementals no arriba al 5%. La probabilitat de tenir 5 guanyadors del Gran Premi és de 1 contra 3.200.000. La dispersió o, dit d’una altra manera, el gran número de sementals en relació a les egües de cria, és actualment un dels trets mes característics de la nostra cria.


No queda molta raça avui en dia d’aquells gran sementals. Segons m’informa l’amic Pep Martínez, una de les persones millors documentades sobre cavalls de trot, del que més queda és de Ecu d’or i no per via d’un del guanyadors del Gran Premi, sinó d’una filla, Natacha, nascuda en el 1966 i que fou la mare de la guanyadora del Gran Premi de 1990. Estic fet esment, naturalment a Perla d’Abril GS. Perla d’Abril GS ha resultat ser una excel·lent reproductora i gràcies a aquesta virtut a ella poden veure sobre les pistes alguns cavalls o egües que duen sang d’Ecu d’Or. Quan veig córrer a Clivia d’Abril, Dandy d’Abril o Elitte d’Abril, no me’n sé estar de recordar aquell temps en que el seu repadrí dominava el trot mallorquí i jo escoltava Jacques Brel. “Ne me quitte pas”.


Ecu d'Or Ficka 1962

Hamburgo 1964

Itu 1965

Jamina d'Or 1966

Nic Hanover 1969


Baba Gas 1941

Impar 1943

Lincoln 1945

Martel 1946


Frisso Silva 1952

Zingara 1956

Alcina V 1957

Gengis Khan 1963


Sermoise Trini II 1934

Sermoise Amilcar 1935


Abadypille Homero 1942

Orilla 1948


Rango Mal Tardio 1953

Usar 1954


Hourvari Quiralda 1972

Survari 1974


Helios Ch Nostro Vx 1989

Perla d'Abril 1990


Towsman Unica de Blai 1994

Velvet Bali 1995