Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 23/09/07

 

Emoció o increment de patrimoni?


Vull aprofitar el meu convenciment de que els inspectors d’hisenda no llegeixen les pàgines hípiques del Diari de Balears per fer una confessió: el diumenge en menys de cinc minuts el meu patrimoni —l’hípic s’entén, de l’altre no val la pena ni parlar-ne— es va veure notablement incrementat. No sols incrementat, sinó multiplicat per deu, m’asseguraren els amics. Deixau-me que us expliqui la tan feliç avinentesa. El diumenge a l’hipòdrom de París es corria el famós Premi D’Amèrica i el guanyador fou el cavall anomenat Abo Volo. Jo era —i som— propietari de 1/10 part d’un semental que es germà uterí d d’Abo Volo. Però es que a més som també propietari d’una tercera, quarta o cinquena part —que encara no està clar quants som a la societat— d’un nebot de l’esmentat guanyador del Prix d’Amerique. Vet aquí el perquè puc dir —tot i l’escepticisme del director del meu banc i de la meva dona— que el diumenge capvespre vaig multiplicar el capital per deu.

Vaig incrementar el patrimoni, però em vaig emocionar el diumenge? Serà Abo Volo un cavall que amb el temps em guanyi l’estima —he dit l’estima, no el respecte, que aquest ja el té assegurat? La meva modesta opinió és de que no.

La raó? Perquè jo crec que l’emoció i el seu germà bessó, l’amor, necessiten d’alguna manera congriar-se si no en contra de la lògica, si, al menys, una mica més allà de la lògica. Els humans ens emocionam i sentim compassió per dèbil, cosa que des del punt de vista de la supervivència no resulta massa eficaç; també ens commovem quan sentim la proximitat de la persona volguda, encara que sabem que posam en perill la nostra independència, i ens alegram quan adquirim un nou coneixement, encara ens obligui a u revisar les idees en ja posseïm. Apassionar-se exigeix, sempre, ultrapassar el sentit comú.

Perdonau la llauna que han suposat dels arguments fins ara utilitzats, però el que volia explicar és que al meu entendre Abo Volo és un cavall massa lògic per a que aconsegueixi tocar-nos de veritat el cor, als afeccionats. Te, recordem-ho uns orígens envejables —el gran Lurabo i de Grande Volo—,va ser criat i educat a la millor casa francesa, l’Ecurie Viel, els seus propietaris varen tenir paciència i capital abastament per esperar que es refés del seus problemes de pubertat, i, per completar la seva formació, l’han fet viatjar arreu del món. La progressió d’Abo Volo es tan lògica que fa dos anys feu tercer, l’any passat segon i enguany primer del més prestigiós Premi. Per facilitar-li la seva victòria en el dia senyalat els Viels traspassaren les rendes D’Abo Volo a un manador de garantia absoluta, Joss Verbeck. Abo Volo és, doncs, un edifici construït a poc a poc, pedra a pedra, racional, lògic, sense cap crui, granític, inexpugnable. Una espècie d’Escorial. Es possible que el cavall d’Albert Viel, com l’edifici que manà construir Felip II, ens impressioni, però és molt difícil que ens captivi. Li sobra lògica i li manca alguna feblesa, per això.

El meu cervell està amb Abo Volo, els meus interessos —m’asseguren— també. Permeteu-me, tanmateix, que, com ha fet molts d’afeccionats, reservi el meu cor per altres cavalls. Cavalls o egües que amb la seva tendra mirada ens comuniquen que en l’amor cal ultrapassar la lògica, l’ortodòxia i els interessos.