Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 24/10/01

 

El cavaller escarlata


Aquest, encara que ho sembli, no és el títol d’una nova seria d’aventures ni, tampoc, el personatge d’un dels còmics que llegia quan jo era nin. Cavaller Escarlata —Scarlet Knigth— es el nom del darrer guanyador de les més important de les corregudes de trot que es fan a Amèrica: l’Hambletonian Cup. Una competició que enguany i per primera vegada ha estat aconseguida per un cavall no americà. M’agradaria presentar el menador i el cavall als lectors del Diari de Balears.


El menador de Scarlet Knight no és solament el menador, sinó, també, el propietari i l’entrenador, i es diu Stefen Melander. Melander és un suec que es dedica professionalment a la fotografia i molt especialment a la fotografia hípica. Però Melander, com ja he dit,, no es limita a veure els cavalls del darrera l’objectiu, sinó que també entrena i mena. Passa d’una activitat a l’altra com si no res. Aquesta capacitat de botar d’un ofici a l’altre fou la causa que un amic seu el batejàs amb el malnom de Tarzan. La broma li fa fer gràcia i a partir de llavors Stefen Melander va signar les seves fotos amb el nom de Tarzan i així el coneixíem els que eren consumidors d’aquella inoblidable plana web que era KGB.


Scarlet Knight no era, en absolut, el primer cavall que tenia Stefen Melander, ni tampoc el primer cavall que hagués comprat a una subhasta americana. Melander era conegut en el mon de les subhastes de cavalls de trot d’Amèrica perquè hi participava sovint i perquè abans de comprar un cavall en feia un estudi molt detallat. Els dies abans de les subhastes, Melander acudia a les estables on es guardaven els cavalls i solia mesurar-los. Afirmava que no li bastava conèixer la raça, sinó que volia saber quins eren cavalls ben configurats.


A la subhasta que el 1999 s’organitzà Harrisburg, un lloc clàssic per a subhastes de cavalls, Melander havia pres les mides d’un cavall i li havien agradat. Tampoc li desagradava els 0rígens. Li deien Scarlet Knight. El pare era Pine Chip, el qual encara no havia esta provat com a pare, però que poesia una qualitat que destacava per damunt els altres: ostentava la millor marca del món. La mare d’Scarlet Knight —Ruby Crown— tenia un prestigi molt menor que Pine Chip. Era filla d’Incredible Nevele, un fill de Nevele Pride que de jove havia fet concebre grans esperances —va ser el primer cavall de dos que va trotar una milla a una pista de 800 metres amb menys de dos minuts— però desprès va decebre molt a les carreres que va fer. Tot i així i en honor a aquella millor marca fou provat com a semental. Els resultats no foren bons i finalment Incredible Never fou exportat a Suècia. La filla d’Incredible Nevele va començar la seva carrera a Parreti Farms amb resultats també del tot decebedors. Va tenir fills amb Mr Lavec i Supergill i filles amb American Winner, Valley Victory. Ni els uns ni les altres varen debutar. Aquest manca d’èxits fou probablement la causa de que quan el 1999 el fill de Pine Chip i de Ruby Crown sortí al ring de la subhasta no despertàs moltes expectatives tot i el seu físic, que era molt bo com quasi tots els fils de Pine Chip. Un suec, tanmateix, li havia pres mides i les trobava quasi perfectes. Va aixecar dues o tres vegades la mà i el cavall va ser seu per només tres milions de pessetes. Scarlet Knight fou transportat a Suècia on fou aregat i entrenat. Les proves de la seva qualitat aviat foren evidents. Tant que decidiren que podria afrontar el repte de córrer l’Hambletonian. Correren la famosa prova i la guanyaren amb total autoritat i es per això que el cavall tot i haver nascut als Estats Units es considerat el primer estranger que ha guanyat l’Hambletonian. Vaig a comprar-me un metro ara mateix.