Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 11/11/07

 

Faves tendres


No sé encara si fou per culpa d’un excés de cuina budista menjada amb poca devoció, o per culpa d’algun dels magnífics plats preparats per una amiga filòloga i escriptora, i assaborits, per part meva, amb admiració i incredulitat. No ho sé, però el fet es que el meu estómac es fa irritar i avariar una mica a principis d’aquesta setmana. La meva dona pensa que tot es pot curar amb una bona dieta i aquesta vegada seguí també les seves conviccions. Ho feu, però, de manera misericordiosa: em preparà una escudella fresca. Fou realment una benedicció: no sols em vaig guarir, sinó que vaig tenir la sensació d’empassolar-me tota la tendresa que hi ha en aquest món. Semblava que els pèsols i les faves em feien l’ullet i em volien fer creure que la més bella de les estacions ja era entre nosaltres.

No ho aconseguiren, però. Per a mi la primavera no comença ni en les flors, ni amb les faves i els pèsols tendres, ni tan sols amb el canvis hormonals cada any més discrets que hom creu encara experimentar. No: per els que sentim la passió del trot, la primavera comença el dia de la diada del ram, la del diumenge qui ve. I si voleu encara una hora més exacta en el moment que surten a la pista el cavalls de dos anys per a disputar la que serà la primera cursa de la seva vida. Es, per a nosaltres, millor que olorar un pom de roses o assaborir una embosta de faves tendres.

Les tretze poncelles que sortiran a la pista mereixen, totes, el nostre esment. Permeteu-me que en destaqui un parell d’aquest tendres animalons, d’aquestes belles promeses. Diuen els experts que el millor, per ara, de la seva generació es Calabruix i no deixa de ser ben curiós que el millor sigui precisament, i contra la teoria més establerta, un fill de pare i mare de raça francesa: Phocas de Gatine i Norelia. Els ortodoxes, aquells que creuen que els cavalls que destaquen de joves són indefectiblement de raça americana replicaren diumenge dient que encara que Calabruix sigui el millor, no hi ha dubte que el de més classe i futur es Classical Action, una egueta típicament americana. Classical Action és encara un animalet carregat de por i de indecisions, però el que l’han vista moure les cames pensen que és un diamant que d’aquí poc temps, quan cobri coratge, enlluernarà. No puc oblidar, en el més repàs, els dos representants de la quadra d’en Tomàs Garcias i es que en Tomàs és un preparador que sembla tenir el monopoli de la prova. Els Garcias nomen Coral GS i Clivia D’Abril GS. Parau també esment a Cristian Crown. Per dos motius: perquè es un net d’Speedy Crown i perquè ha estat l’elecció que ha fet es Boveret. Copa D’Or anirà carregada amb la part sentimental de la prova. Copa D’or és una germana bona de la magnifica Silvana. Malhauradament La seva mare, Demora, ha colat la vida aquesta mateixa setmana a conseqüència d’un part. Guanyar, cosa que en cas de Copa D’Or no és improbable —a les rendes hi durà en Toni Solivellas— seria el millor homenatge que podia retre a la seva mare. Si la darrera noticia us ha deixat una mica trists, no us preocupeu: diumenge posau els ulls sobre la pell d’un altre participant a la cursa del debut: Caprixet Mare. Recordar un color com el seu és un des millor conhorts que hi ha us ho assegur quan sents les nits són encara massa fredes i els amics massa llunyans.