Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 16/12/08

 

Ferradures i diners



Si la ferradures són la base del nostre esport —difícil serà discutir-ho— el doblers son una mena de sang sense la qual tot queda esmorteït. Dues noticies arribem de França que parlen de ferradures, de doblers i de les ferradures combinades amb els doblers.


El respecte que al país veí senten pel jugador és enorme. Aquí sembla que el que posa diners a les apostes que és el darrer mot del credo, però al país veí saben que sense ell tot aniria en orris. Ara, i per mor d’aquest respecte, s’ha suscitat una polèmica que no serà fàcil de adobar. Resulta que es fa cada vegada més freqüent la decisió d’alguns preparadors de fer córrer els cavalls desferrats. És una determinació tècnica que afavoreix el trotar d’alguns cavalls, però que comporta algun risc: hi ha perill de que el cavall quedi coix o espeuat. Es per això que es un decisió que només es pren quan s’ho paga: quan les ganàncies possibles són més grosses que les possibilitats de fer mal als peus dels cavalls. Però el fet es que hi ha cavalls que si van desferrat tenen més possibilitats de guanyar la cursa que si van ferrats. Hi aquí ve el rè: el posador de messions —el que fa les travesses— no ho sap i n’hi ha que diuen que si ho haguessin sabut la seves messions haguessin estat distintes a les que foren. Protesten de valent La solució sembla fàcil: anunciar amb antelació quins cavalls correran desferrats i quins amb ferradures. En el programa mitjançat un signe es podria indicar quins son els cavalls que han de córrer desferrats. El problema rau en que la decisió de córrer ferrats o desferrats no es pot prendre en molts de casos fins poc abans de començar la cursa: pot dependre de les condicions climàtiques, del estat nerviós del cavall o de la duresa de la pista. Com que el programa ha d’estar fet al menys dos dies abans, vol dir que el que hagi anunciat que correrà sense ferradures hi haurà de córrer fort i no et moguis sigui quin sigui els estat de la pista o del temps? I a l’inrevés. N’hi ha que han proposat que l’anunci de si correrà sense o amb ferradures es faci just abans de la cursa, a l’hipòdrom. Seria donar una petit avantatge als que acudeixen a presenciar les curses en directe i una manera, per tant, d’evitar el perill de que en el futur es vegin carreres sense públic en directe. Ni ha que diuen, però, que en un joc d’apostes ningú no ha de gaudir de cap avantatge. Ja veurem com ho resoldran a França.


La segona noticia que arriba de Franca és que es molt possible que abans del Gran Premi d’Amèrica que s’ha de córrer el proper dia 30, un del favorits s’hagi venut. Es tracta del gran cavall italià anomenat Varenne. El tracte es faria per la meitat del cavall i amb la condició de que no es canviàs el seu entrenador habitual, Jori Turja. El possible comprador és, com es fàcil de suposar, el “marchand” d’art francès el senyor Daniel Wildestein. Quan veig això els dic al meus amics pintors que vendré tots els quadres que m’ha regalat i ho invertiré en cavalls. Però no sé si entre tots es bastarien per comprar un ase.