Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 03/05/01

 

La fita de l’any


Si, el diumenge qui ve, Duncan Power es presemtàs a unes oposicions a l’administració, a un premi literari o a unes subvencions governamentals, es quasi segur que no guanyaria. Li mancarien, probablement, padrins, recomanacions, relacions socials. etc. Però les corregudes de cavalls no són el mateix que unes oposicions o un concurs literari: per a guanyar n’hi ha prou en tenir qualitat i encara que un no tengui padrins, ni hagi estat mimat, ni tengui mestres que avalin que ha après les coses que tocava aprendre, si el cavall te més via, més resistència i més coratge que el altres, al final guanya la carrera. Es per això que el diumenge qui, en el Gran Premi Nacional, la mare de totes les batalles, Duncan Power és, al meu parer, el favorit. Altres tres cavalls, més educats, poden, tanmateix, disputar-li la victòria. Són Dafnis, Diluvi i Detroit Hanover.


Però si la vida no ha mimat a Duncan Power si ho ha fet la fortuna que li ha atorgat per el diumenge, el numero 3 a la sortida. Menys afortunats han estat Detroit Hanover i, menys encara, Diluvi que haurà de partir amb el numero 8, que el col·loca a l’exterior de la pista. Tenc el convenciment que seran aquest dos el que intentaran comandar la prova encara que hagin de gastar moltes de les seves forces per arribar en bona posició al primer revolt. Seran, al meu parer, els primers 200 metres decisius ja que si Duncan Power arriba al primer revolt en primera posició i per la corda serà ja molt mal d’esclovellar, la resta de la carrera. Si Diluvi i Detroit seran els adversaris en els primers metres, Dafnis ho pot ser als darrers, quan les mans sàvies de J.A. Riera miraran de treure tot el suc al fill de Field Judge que dona sempre mostres d’una extraordinària generositat en el metres finals. ¿Haurà posat Duncan Power la distància abastament perquè el seu menador no vegi massa a prop la cara amenaçant d’es Boveret, el pitjor enemic — vos ho assegur— que hom pot tenir a la recta final?


No vull deixar de dir que la meva afectivitat estarà posada en altres cavalls. El tres són “outsiders” de la cursa. Dansa d’Arbos ha estat curada fins al darrer detall pel seu preparador i menador Tomeu Llobet. Debussy jugarà el paper de joveneta abandona pel menador que ella estimava —es Boveret— que hagués multiplicat les seves possibilitats. Correrà amb el mateixos sentiments amb els quals Chavela Vargas canta els seus boleros. Duke des Momnes representa la unió entre Menorca, d’on és el seu propietari, i Son Ferriol, d’on és el seu menador. Com negar, idó, que jo no he abandonat l’esperança de que pugui ésser a la recta final? Duke des Momnes és, a més, probablement l’únic cavall en el món del trot que te la condició de pubill per part de pare — no te cap germà patern— i entre el pubills hi ha d’haver una mica de solidaritat. Duke des Moments és l’única esperança de que els gens de Julliard, un cavall d’una enorme clase, però de testicles dèbils, es perpetuin.


Vull acabar dient que el diumenge mentres fan la desfilada en el meu cervell hi haurà el record d’una egua molt concreta: Olga Y. Dos dels favorits — Duncan Power i Dafnis— son nets seus. Un dels seus fills seu és un tal Vae Victis guanyador en el seu del gran premi, i cavall de l’any el, 1998. La mateixa Olga Y, filla de Chang Osterlonke —algú en sap noves?— i Ildfluen fou guanyadora del Gran Premi. ¿Són mèrits abastaments per poder afirmar que Olga Y ha estat l’egua més significativa del nostre trot? Probablement, però en tot cas, ”Fou l’egua que ens va ensenyar, per primera vegada, com trotaven els bons cavalls americans”. Es el que em digué un dia, mentres encenia un puret fort, el meu aiatolà Pere Soler.


Un Neozealendes a l’Elitlopped

L’Elitllopèd la cursa europea més prestigiosa després del gran Premi d’Amèrica tendrà enguany molts d’alicients. A més de la participació estelar de Moni Maker, hi haurà una gran sorpresa: un cavall neoszenlandés que nom Special Force i que és fill d’un semental anomenat Chiola Hanover. diuen que Special Force no hi ha anat a passetjar a Suecia.


El viatges de Moni Maker

Diumenge qui ve es correrà el Gran Premi d’Oslo i no hi participarà Moni Maker. La raó es fnamentalment económica. Fer el viatge de Novo York a Oslo en avió valia 5 milions de pessetes i l’hipodrom d’oslo no els ha volgut pagar. El nombre d’espectadors es calcula que haurà quedat dividit per la meitat, de no haver Moni Maker.


Bossuet torna guanyar el Criterim del quatre anys

JB Bossuet és un del criadors propietaris preparadors i menadors amb més èxit de França. Ara acaba de guanyar el criterium dels quatre anys dotat amb 30 milions de pessetes. El guanyador ha estat Hermes Perrine un germà de pare i mare de Fleuron Perrine que també va guanyar aquest criterium. El dos són fill de Tenor de Baune que fou el cavall que va guanyar el Premi d’America sense haver perdut cap carrera abans. Tenor de Baune, propietat de Bossuet és convertirà en el semental més car de França.