Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 27/01/07

 

La sort dels GS


El diumenge la cita ineludible és Manacor. És el diumenge del Gran Premi de Manacor, una de les tres curses que formen la triple corona mallorquina per a cavalls del tres anys. La primera de les tres és el Gran Premi de l’hipòdrom ciutadà que es va córrer el diumenge farà tres setmanes i la tercera serà el anomenat premi “Campió de campions” que s’ha de disputar a la propera tardor. Però ara li toca a la segona, al Gran Premi que és disputa a la ciutat de les perles i del poetes. És probablement la més difícil i complicada de les tres curses clàssiques. Una dificultat que afecte als cavalls, als preparadors, als menadors i als pronosticadors. La causa fonamental dels problemes ve de les migrades dimensions de la pista manacorina que no permet afluixar l’atenció ni un segon. Per poc que badis, a Manacor t’engrunen i perds totes les opcions. No hi ha lloc ni temps ni espai per a les rectificacions El lloc de sortida dins una pista petita te, com és ben sabut, una importància molt gran i, al contrari del que passa a Palma, on es reserva el primer pilot als cavalls que més diners ha guanyat, en el Gran Premi de Manacor el sorteig és més radical i tots els cavalls hi entren amb igualtats d’oportunitats. I surt el que surt. Enguany la sort a afavorit els dos cavalls de la quatre GS —en Tomàs Garcia i el seu fill— que duran els números 2 i 3, en el primer pilot, i que tenen, en principi, la cursa en les seves mans. Si fan tàctica de quadra, aconsegueixen que el ritme no sigui molt alt i arriben als darrers cinc-cents mantenint les primeres places, i carbó pera la rematada final la victòria port ser seva. Però des de la tribuna i en paraules tot es bo de fer. A la pista, en canvi, tot són dificultats, i als cavalls dels GS, n’Alcon i n’Alí no en van gens endarrere de problemes. La sort no ha afavorit, en canvi, a la que, mentre no es demostri el contrari segueix essent el cavall —l’egua en aquest cas— guanyadora: Auba des Etangs. La neta de Caprior durà, si no hi ha res de nou, el número 10 i haurà de sortir per la part de defora del segon pilot. Per passar davant Auba té 2375 metres d’oportunitat, però també —vet aquí l´enorme dificultat de la pista manacorera — 7 corbes que negociar. Si els ha de fer per defora els 2375 es poden convertir en 2425 o 2450 i això pot ser molt feixuc. Auba té, tanmateix, tres avantatges: la seva classe, la regularitat i un menador de garantia — es Boveret— que coneix la pista com si fos el rebost de ca seva. Diumenge te una magnífica avinentesa per conquerir el nostre entusiasme. El gran “outsider” de la cursa és Alex Kid. Malauradament no vaig poder veure la seva cursa del diumenge passat, però els que sí la veren ho conten gros. Va demostrar un poder físic gairebé infinit. Ni el lloc de sortida —segon pilot, al interior— ni el caràcter, fins ara una mica imprevisible, li atorgan cap aventatge. És possible, a més, que les tribulacions jurídiques, econòmiques, polítiques i familiars que darrerament ha hagut de partir el seu menador, Antoni Solivellas, afectin —jo resaré perquè així no sigui— a la bona compenetració que necessitaran cavall i “driver” per poder disputar amb garanties la cursa. Ja fris de que arribi el diumenge: per els cavallistes es festa senyada a Manacor.