Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 18/04/99

 

Hambletonian


Per els amants dels trot el d’enguany no és un any qualsevol: és el 150 aniversari del naixement del més important dels cavalls de trot que ha existit mai. Un cavall que no va córrer cap carrera i que, tot i això, la seva fama és tan gran que dona nom a la cursa amb mes dotació del món. El seu nom fou el d’Hambletonian.


El dia 5 de Maig de 1849 a Sugar Loaf, una granja situada al sud de Goshen, una egua anomenada Charles Kent Mare va fer un polli al que el seu propietari, Jonas Seeley, posa el nom de Hambletonian. El pare era un cavall anomenat Abdallah que era fill de Mambrino i net, per tant, de Messenger un fill de Darley Arabian, un cavall que els anglesos havien important de Turquia a finals del segle XVIII i del qual deriven gairebé tots els cavalls de curses que hi ha en el món. Siguin de galop, de trot o hambladors. Charles Kent Mare era una egua coixa —s’havia esmalucada de jove— de raça Hackey que va tenir en total 10 fills, dels quals Hambletonian era el que feia set. Dels altres 9 no se’n sap res però la transcendència de Hambletonian fa que a Charles Kent Mare l’hagin anomenada na Lucy dels trotadors, comparant-la a aquesta padrina africana comú que, segons diuen els antropòlegs, tenim tots el que pertanyem el gènere humà.


Un personatge fou crucial a la vida d’Hambletonian: és el de William Rysdyk, un missatge de Jonas Seeley d’origen holandès que alguna cosa especial hagué de veure en aquell pollí per decidir-se a comprar-lo, junt amb la mare, al seu propietari. Fou —no hi ha dubte— el negoci de la seva vida. No fou probablement la bellesa la que convencé a William Rysdyk. Hambletonian no ho era, un cavall bell. Tenia un cap gros i d’estil romà, era sellat, castany de color i un mica calçat de les cames de darrera. No era tampoc un cavall alt. Tenia, però, algunes característics físics que a partir de llavors s’han considerat clàssiques en els cavalls de trot. La primera era que era mes alt de grupa que de creu. La segona que era que tenia els seu genolls de darrera molt ficat davall la panxa. Cames en forma de falç. I era prou mes llarg que alt, un tret físic que és molt cercat avui en dia pels que adquireixen els cavalls de les subhastes. El que feia a Hambletonian distint i espectacular no era, tanmateix, el seu físic, sinó el seu moviment : la seva capacitat de desplaçar-se al trot de manera ràpida i controlada. William Rysdyk, quan el cavall era ja famós afirmava que era cert que Hambletonian no havia corregut mai contra els altres però que havia fet una prova pública on havia demostrat que sabia fer la milla en 2.48,. es a dir, el quilòmetre en 1.44. Era l’any 1852. Els historiadors discuteixen sobre la veritat d’aquesta prova, els que defensen l’opinió de William Rysdyk es basen sobretot en el preu de la seva cobrició. I es que Hambletonian va cobrir tres egües als dos anys i ho feu de manera gratuïta. Eren preus de promoció, però ben aviat els preus de monta pujaren als 25 dòlars, i diuen els tècnics que una societat tan pragmàtic com l’americana ningú es gasta aquesta suma —25 dòlars era a meitat del segle passat una quantitat molt considerable— si no té una prova objectiva —la del cronòmetre— que demostri l’aptitud de l’animal per anar més de presa que la competència. Probablement tenen raó.


William Rysdyk va pagar per Hambletonian i la seva mare, coixa, 125 dolars. Per fer-se una idea del que això significa podem dir que era el que ell guanyava amb un any de fer de missatge. Uns tres milions de pessetes actuals. Del que William Rysdyk en tregué quan Hambletonian es convertí en la gran estrella dels semental de trot del món és tan gros que n’haurem de parlar la setmana qui ve.