Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 31/01/03

 

Hey, Joss


Diumenge passat alguns privilegiats en directe, altres, amb no tanta sort, per les pantalles de la televisió vàrem poder veure la victòria d’un cavall, Abano As, i d’un menador Joss Verbeeck en la millor carrera de trot que es corr a Europa : el gran Premi d’Amèrica. Sense menysprear les virtuts del cavall —com es pot menysprear un cavall guanyador del Gran Premi d’Amèrica— les mostres d’admiració es dirigiren més al menador que al cavall. També les cameres de televisió es concentraren en la cara del menador i abandonaren el cavall. Algú podrà pensar que fou per mor del xovinisme francès prou mal ferit, perquè fa quatre anys que no guanyen el Premi d’Amèrica cavalls francesos. Però no fou per xovinisme que els elogis i les cameres en centraren en la figura de Joss Verbeeck que no es un fill de França, sinó del país veí, Bèlgica. El motiu era que Joss Verbeeck es ja el tercer menador amb més premis d’Amèrica a les seves butxaques. Joss s’ha situat darrera de Jean René Gougeon que el va guanyar vuit vegades i darrera Alexandre Finn, un rus que el va guanyar sis vegades. Jean René el va guanyar el 1966 i 1968 amb Roquëpine, el 1975, 1976, 1977 amb Bellino II i el 1986, 1987 i 1988 amb Ourasi. Alexandre Finn el 1924 amb Passeport, el 1935 i 1937 amb Muscletone, el 1938 i 1939 amb De Sota i el 1951 amb Mighty Ned. Joss Verbeeck el va guanyar el 1994 amb Sea Cove, el 1997 amb Abo Volo, el 1998 amb Dryade des Bois i enguany —ja ho hem dit— amb Abano As. Mentres que Jean René Gougeon va guanyar amb tres cavalls distints, Alexandre Finn i Joss Verbeck ho han fet amb quatre distints.

Entre les moltes qualitats que te Verbeeck es la de dissenyar una tàctica diferent per cada un del cavall. La més espectacular d’aquestes tàctiques fou la que emprà amb Sea Cove, que va accelerar a la sortida fins que va agafar ja al final de la primera recta més de cent metres davant els ulls estupefactes del seus adversaris que esperaven que a la pujada Sea Cove lliuraria l’anima a Deu i pagaria car el seu esforç inicial. Encara el poden esperar. Sea Cove va guanyar de forma brillantisima el Gran Premi d’Amèrica. Amb Abo Volo la tàctica fou distinta: va estar lluitant tota la carrera en les primeres posicions i al final Abo Volo va vèncer a aquell que li havien posat resistència. Era un cavall de batalla, Abo Volo. Amb Dryade des Bois i amb Abano As la tàctica va ser córrer amagat dins el pilot per rematar sobre la meta. Diumenge quan ala primera corba Verbeeck es va trobar tallant el vent amb Abano As tot d’una va girar el cap per veure si algú li passava i poder anar segon per l’interior. Aquesta era la tàctica: córrer amagat fins el darrer metres i després provar les forces que tenia el cavall. Entre Geant Neo per l’interior i Insert Gedé que va fer tota la carrera, al per defora Verbeeck va poder treure el cap del seu cavall i aconseguir per l’amo el més de 500.000 euros de recompensa.

Per expressar el sentiment que el francesos tenen respecte a Verbeeck, Jacques Pauc un dels meus escriptors preferits, diu que, si ho comparam amb una pel·lícula de l’oest, Joss no seria mai el sherif que arrisca la seva vida per posar ordre i pau, sinó el caçador de recompenses. Aquest paper que tantes vegades ha fet Steve Mac Queen, al que Verbeeck hi té una retirada.