Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 28/07/00

 

Humilitat


El Nou Testament està farcit de recomanacions de ser humils. Ens promet a tots els que ho som recompenses sense fi. Però una cosa és l’evangeli i l’altra la realitat, i molta gent està ja una mica desenganyada de ser sempre humil. Les recompenses moltes vegades van als que saben bravejar-se i els que practicam la humilitat ens quedam amb pam de nassos, esperant els premis que mai no arriben. Si això es així en el món en general, ventura no ho és tant en el món del trot on de res serveix bravejar —guanya sempre el que fa més via, i de res serveixen els currículums— i sí, moltes vegades, la humilitat. Un cas exemplar d’humilitat és la del propietari d’una nova estrella del trot francès que es diu Gebrazac.


El ara feliç propietari de Gebrazac nom Fabrice-Hubert Quoniam, un modest preparador de la regió de Calvados dedicat a aquesta tasca tant ingrata com és el d’aregar poltres, que després passen a mans d’altres preparadors, i a preparar alguns cavalls de no gaire qualitat. Fa una grapat d’anys un propietari li va dur un cavall que nomia Balamino i era fill d’una egua anomenada Salamine. Fabrice-Hubert hi va veure unes grans qualitats en aquell poltre, però, i encara que no fes mal paper a les curses que fa participar, el propietari, després dun temps, decidí canviar d’entrenador, la qual cosa, com es fàcil d’entendre, no alegrà a Fabrice-Hubert. Tanmateix, fou la porta que li obrí el camí de l’èxit i és que a partir de llavors Fabrice-Hubert va tenir la idea d’adquirir com a propietari un altre fill de Salamine. L’avinentesa arribà quan el 1996, a la subhasta de dissolució d’Haras de Querville es presentà sobre el ring de les subhastes un poltre que nomia Gebrazac i que era fil de Salamine. El poltre era també fill de Sebrazac, però Sebrazac no era un semental car en aquell dies en que encara no s’havia destapat el seu altre fill General de Pommeau. Per això Gebrazac no va cridar massa l’atenció del públic i Fabrice-Hubert el pogué aconseguir per la modesta quantitat de cinc-centes mil pessetes. Poc després de ser aregat Gebrazac donà mostres de ser el poltre esperat, d’un potencial enorme. El cavall era bo, però Fabrice-Hubert no aconseguia guanyar cap carrera amb ell. Fou llavors quan vengué el gran acte d’humilitat. Un dia a l’Hipòdrom de Lyon va trobar a Serge Peltier que havia estat el seu mestre i li va dir que tenia un poltre que era un crack però que no era capaç d’entendre’l. “si vos el volíeu agafar, podria ser un gran cavall. n’estic segur”. Serge Peltier acceptà a proposició del seu deixeble i s’endugué Gebrazac cap a les seves quadres. Era el 17 d’Abril de 1998.


Per poder pagar les pensions Fabrice-Hubert hagué de complementar la seva feina amb els cavalls amb fer hores a una fàbrica. No importava: ell tenia fe amb el fill de Salamine. Amb el nou entrenador Gebrazac mudà de verd en blau i un més i mig després ja guanyava la seva primera carrera. A Vichy el 3 de Juny de 1998.


A partir de llavors Gebrazac ha aconseguit un enfilall de victòries —17—, algunes tan difícils com les que formen el Gran National du Trot i que l’han convertit amb un del millors cavalls de frança i en un seriós aspirant al proper Gran Premi d’Amèrica. Una recompensa gairebé infinita per Fabrice-Hubert Quoniam que va tenir la humilitat de pensar que un altre probablement ho faria millor que no ell.