Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 23/01/01

 

John Campbell


Dels menadors americans en actiu el número 1 és John Campbell. El que dic no és una apreciació subjectiva, sinó fàcil de provar. Al seus 46 anys Campbell encapçala amb molta diferència el “ranking” de guanys. El cavalls que ell ha menat han guanyat fins ara 188 milions de dòlars, 60 milions de dòlars més que el seu immediat seguidor. En 13 dels darrers 20 anys, Campbell ha aconseguit ser el menador amb mes carreres guanyades. En du 8500, de victòries. Pel que fa a les carreres clàssiques cal recordar que ha guanyat 5 vegades l’Hambletonian i 3 Little Browns Jugs, la més rica de les carreres que corren el hambladors. Entre el cavalls de trot que ha menat John Campbell són molt famosos Mack Lobell, Pine Ship y Peace Corps.


A una entrevista que John Campbell ha concedit a la Revista Hoff Beats reflexiona sobre el seu ofici i diu que no és en absolut un ofici fàcil i que hi ha gent que neix per ser menador i altres que no, que encara que vagin a moltes escoles de trot mai arriben a ser uns bons menadors: els falten condicions naturals. Entre els que hi neixen, en condicions per a ser menadors, la majoria s’equivoquen i queden pel camí. Diu que l’error mes gros i més freqüent que cometen el joves es voler menar aviat i fer ho a hipòdroms importants. Gairebé no hi ha oportunitats per a ells. Cal començar més pel principis i convertir-se abans de tot en un home entès en cavalls. Conèixer tos els oficis relacionats amb els cavall de trot i no fer-se por de dedicar un parell d’anys a ser mosso de quadres; entrenar cavalls a les ordres d’un bon preparador i començar a menar a hipòdroms petits. Es en el hipòdroms petits on els errors no són noticia i es en aquesta casta hipòdroms on surten més oportunitats. Les oportunitats que surten no són precisament un confit. Solen a ser cavalls dolents que duen una temporada corrent malament i que el propietari i el preparadors desesperats cerquen algú que faci mudar el cavall de verd en blau. Cosa que no sol succeir. Així de durs són els inicis en l’ofici. En els grans hipòdroms hi ha quinze o vint menadors que monopolitzin el millors cavalls. Serà molt difícil que un entrenador si te un cavall amb opcions el confií o un jovençà inexpert. És —diu Campbell— un cercle molt tancat, els dels menadors professionals.


Quan hom hi ha entra, en el cercle, les coses milloren, però segueix sent una vida molt sacrificada on no et pots permetre errors. Campbell diu que a un menador com ell li solen oferir menar varis cavalls a cada correguda. Que ell, que es un professional que va a un percentatge dels guanys, tria habitualment el cavall que mes probabilitats te de guanyar. Solament abandona aquest criteri quan es tracta d’un cavall jove que pensa que du una bona progressió i que te en el futur proper carreres importants per a córrer.


Durant tota l’entrevista Campbell es mostra com una persona que dedica molt de temps a cercar i a rebre informació no solament sobre el cavall que ha de menar sinó sobre els que seran el seus adversaris. Pel que fa al seu —moltes vegades són cavalls que no ha vist mai— diu que el que més l’interessa de l’entrenador es que li indiqui quins són el problemes mes grossos que te l’animal i a veure com està de coratge. Si pot anar davant o convé que vagi amagat. Que totes les tàctiques que l’entrenador li indica serveixen de molt poc perquè quasi mai la cursa es desenrotlla com estava previst i que un bon menador ha d’improvisar contínuament. Continuarem.