Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 15/03/01

 

Sting Johanson


Comentaven la setmana passada les idees generals que Sting Johanson tenia sobre com mantenir en forma un cavall. M’agradaria avui poder especificar una mica més. Diem abans de tot que Johanson és un fanàtic de l’organització i que distribueix el seu temps de manera molt estricta. Diu que a la setmana dedica unes vint hores a l’entrenament, quaranta a córrer —la meitat menys a la temporada d’hivern—, set o vuit a la gestió administrativa, i tres a parlar amb periodistes. Johanson fa 200 viatges a l’any en avió.


La jornada d’entrenament transcorr entre les 7h 30 i les 12h 30. Els cavalls arriben a la pista d’entrenament en grups de set o vuit conduïts pels ajudants. Johanson els observa atentament i si veu algun cavall que te alguna dificultat de moviment l’envia immediatament a la quadra on més tard serà examinat amb tota cura. Si tots estan bé, Johanson n’elegeix un —habitualment el més difícil de caràcter— pujà al cabriol i junt amb els altres set comença l’entrenament. Amb Johanson sempre al cap davant del grup, per a controlar la velocitat, els cavalls comencen l’exercici fent quatre o cinc quilometres a una velocitat molt moderada i voltant sobre la ma dreta. El darrer quilòmetre la velocitat és una mica mes elevada, sobre el 1.40. Després d’un petit descans comencen les series de 700 metres. Son cinc vegades les que fan aquesta distància, sempre a una mateixa velocitat que varia entre 1.27 i 1.30, mai, mai inferior a 1.25 i mirant sempre de que el cavall es divertesqui en l’exercici. Entre una correguda i l’altra descansen un minut. Si el cavall te un patiment o un dolor més enllà del que es normal quan fa l’exercici cal que deixi l’entrenament. Si continua i pateix hi ha el perill de deixar unes nafres psíquiques irrecuperables. Amb això insisteix Johanson, i jo darrera ell. Els cavalls no han de patir.


Si així són el dies d’entrenament —dos a la setmana— els altres cinc els cavalls es limiten a passejar, a fer jogging per espai de 45 minutes als que hi acostumen a afegir cinc o deu amb el fre de cabriol una mica pitjat a fi de millorar la potencia muscular. La pista de passeig amb desnivells que ha fet construir Johanson també contribueix a desenrotllar la potencia muscular del cavalls.


Pel que fa a les ferradures Johanson diu que està convençut que el millor seria no dur-ne, però que hi ha molts pocs cavalls que tenguin els casc tan bons per resistir els entrenaments sense fer-se mal. Les ferradures que empra, en general, són del ferro molt lleuger davant i d’alumini darrera. De totes les maneres Johnson diu que un entrenador mai ha de creure que ho sap tot. Només els beneits ho pensen. Diu que cal fitxar-se amb els que els altres fan i aprendre. Aprendre sense descans.


Johanson te actualment 70 cavalls en entrenament. Per ajudar-lo a fer la feina te 32 ajudants. Repetesc: trenta dos ajudants. Per altra part entrar a fer feina a can Johanson no és fàcil. És molt estricta en la selecció i tots són joves amb estudis i amb coneixements tècnics. El seu centre te l’aspecte d’una fabrica d’alta tecnologia ¿ On miren aquest comentaristes tan crítics amb altres aspectes quan diuen que els mallorquins ja ens semblen molt als estrangers a l’hora de preparar un cavall? Deu meu!