Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 2001

 

Lester Piggot


Un dels trets que més semblen definir la psicologia dels grans menadors és que són prou sulls. I si els menadors de trot procuren economitzar les seves paraules, els jockeys de galop encara són mes avars en la seva expressió. L’exemple més paradigmàtic del que estic dient ha estat, amb tota seguretat, el de l’anglès Lester Piggot.


Piggot ha estat el més gran dels jockeys europeus d’aquesta segona meitat de segle XX. Per demostrar-ho basta recordar que guanyà 8 vegades el Derby d’Epson, la més prestigiosa de les curses de galop que es corren a Europa.


Piggot fou admirat fins a límits difícils d’explicar a tot Anglaterra, però Lester Piggot no fou mai estimat i conegut pels seus compatriotes. Quan dic que no fou conegut vull dir que ningú va saber mai el que pensava Piggot i es que les paraules gairebé no rajaven de la boca del gran jockey. Piggot era un personatge misteriós del qual només es coneixia la seva gran afecció als diners i, en conseqüència, la seva nul·la predisposició a pagar els impost que al seu país li exigien. Ho tenia tan clar això de que s’havia de pagar els menys possible que en una ocasió que fou molt publicitada —Piggot fou en moltes ocasions els jockey dels cavalls de la reina— preferí passar-se uns anys a la presó que donar a Hisenda part dels diners que havia guanyat sobre el llom dels cavalls més imprevisibles i més perillosos del món: els pura sangs anglesos. Piggot era un professional fred que mai comprengué que algú pogués estar a les curses —i menys en el lloc de jockey— si no era per doblers.


I és que Piggot durant la seva llarga trajectòria professional no només es va rompre un parell de vegades els ossos si no que va passar continues privacions. Degut a la seva altura —era dos pams més gran que els altres jockeys— va tenir enormes dificultats per mantenir-se en els pes —no més de 50 quilos— que necessitava per poder muntar. Aquesta objectiu d’estar molt prim l’aconseguí amb un règim molt sever i passant molta set. Quan veig una fotografia de Piggot no me’n sé estar de comparar-lo a un bacallà sec.


I sec, ja dic, era també el seu caràcter. Tant, que a les entrevistes que li feien sempre era més llarga la pregunta que la resposta. I un vegada Piggot va contestar a una entrevista de 50 preguntes emprant, en total, menys de 200 paraules. Tota una marca.


Tanmateix de totes les sentències que jo conec de Piggott i la que al meu parer mes aclareixen el seu caràcter és la resposta a una pregunta que li feren abans de córrer un dels Deby d’Epson que guanyaria. El locutor després de fer voltes i més voltes li va demanar com muntaria aquella cursa. El locutor es volia referir a quina tàctica empraria per a guanyar la correguda: de si aniria al davant o amagat, per l’interior o l’exterior, amb quin moment atacaria etc. La resposta de Piggot fou ràpida i amb l’aptitud el seu cos va demostrar que ja tenia ganes d’acabar. Piggot alçà una mica les celles i digué: “Que com muntaré? Com sempre: amb una cama a cada costat”.


Derby Suec

Aquest passat cap de setmana es va córrer a l’hipòdromde Jagersro a les afores de Malmoe el derby suec per a cavalls de 4 anys. El guanyador fou Jolly Rocket un fill d’Atas Rockett. Jolly Rocket feu honor al seu nom— i al del seu pare— i es convertir en una autèntica roca duríssima a la que cap dels seus adversaris li pogueren fer cap esquerda. La cursa era sobre la distància de 2640 metres i la reducció quilomètrica de Jolly Rocket fou de 1.14.2. Constituïa el nou record Suec sobre la distància. Després de Jolly Rocket entraren Kasper Tim( Texas) i Blue Laday (Alf Palema).