Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 16/12/08

 

Els mals vicis



Paul Mac Grevy és un manescal que va estudiar a la Universitat de Bristol i que més tard, a la mateixa Universitat va fer una tesi doctoral sobre la conducta del cavall. A partir de 1996 Paul Mac Grevy es professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Sidney on dirigeix un programa de recerca per estudiar la causa dels anomenats vicis de conducta que, a vegades, el cavall presenta.


Fa poc Paul Mac Grevy en una entrevista exposa quines eren les principals conclusions a les que havia arribat en el seus estudis.


El primer que deia és que el mètode d’estudi ha estat analitzar i comparar la conducta del animal salvatge i del cavall domesticat. A dir ver cavall autènticament salvatges, que no hagin tengut mai contacte amb l’home, ja no en queden, però com a norma de conducta s’ha agafat la que presenten en el cavalls en estat de llibertat, es a dir, aquells que pasturen en ramat a praderes de gran extensió. Per altre part s’ha estudiat el cavall de competició, que passa bona part del seu temps a la quadra.


Tres diferències bàsiques hi ha entre un i altre cavall. La primera és la mobilitat. S’ha pogut estudiar que els cavall en llibertat són capaços de fer cada dia 50 o 60 quilòmetres a la recerca d’aigua per beure i si tenen espai suficient per pasturar una cavall fa 20 o 25 quilòmetres cercant plantetes per espipellar. El cavall estabulat l’únic exercici que fa és el que li manen en l’entrenament. La segona diferència entre el cavall salvatge i el domesticat és la del menjar. En llibertat i pasturant el cavall dedica 16 hores a alimentar-se, estabulat el cavall menja gra de forma compulsiva i a penes és un hora el temps que dedica a menjar. La tercera gran diferència és la possibilitat de fer vida social. I és que el cavall en llibertat contínuament interactua amb els altres. Part d’aquesta vida social la dediquen el cavall a fer-se nets uns amb els altres Estabulat el cavall porta una vida molt més solitari.


El vicis de conducta més freqüents dels cavalls estabulats són els de menjar-se el llit, el de engolir-se l’aire, el de fer un moviment estereotipat i repetir-lo tot el dia, el de picar amb la pota, el de mastegar la fusta...


Paul Mac Grevy creu que bona part d’aquestes alteracions de la conducta són degudes a l’avorriment que passa el cavall estabulat i per això proposa un acord entre la comoditat del preparador —el més pràctic és tenir el cavall estabulat— i les necessitats de vida semblant a la llibertat que té el cavall. Diu que mai s’hauria de donar una dieta e que no es subministrassin al cavall cinc o sis quilos de sec i a ser possibles repartits durant el dia. S’hauria de alternar hores d’estabulació amb hores passades a corrals amplis i en companyia d’altres cavalls. Paul Mac Grevy diu que el cavall que veuen altres cavall estan manco estressat i e per això recomana fer estables on el cavalls puguin veure el seus veïnats i fins i tot tocar-los. Com ho feien als estables d’altre temps.