Francesc Bujosa - Pàgina oficial -

 

Diari de balears - 7/11/09

A Manacor no entrenen els sementals


Ni les egües de cria, hauríem d'afegir al títol. Esper que al final pugui justificar el perquè d'un títol que la majoria de lectors no sap a què ve. L'origen de l'esmentat article i del seu títol rau en una convidada que l'Agrícola de Manacor em féu per pronunciar una conferència. Que dolces són les atencions quan aquestes no han estat ni sol·licitades ni tan sols suggerides! No, no ho vaig sol·licitar, però he de dir, també, que no em vaig fer pregar gaire. Vos ho promet. Poder anar a Manacor és, per a mi, sempre una temptació irresistible. La causa rau en el fet que probablement les dues emocions més fortes de la meva vida les he experimentades a la capital del Llevant: una a l'hipòdrom —quan vaig córrer formant "tàndem" amb el Boveret— i l'altra a Can Lliro. En ambdues ocasions només vaig poder fer segon, i encara que sé que el segon és, ai!, el primer dels que perden, les dues carreres seran sempre per a mi inoblidables.

Els que em convidaren a fer la xerrada em digueren que en podia elegir el tema. No vaig tenir gaires dubtes. Som encara al 2009 i és enguany quan es compleix el sesquicentenari —150 anys— de la publicació per primera vegada del llibre més important que s'ha publicat mai en el món —L'origen de les espècies— i el segon centenari del naixement del seu autor, el senyor Charles Robert Darwin. I el lloc era —serà, el proper divendres dia 13— Manacor. Hi pot haver altre títol més adient que Darwin i els cavalls? He dit en defensa pròpia moltes vegades que hem d'estar molt agraïts a aquests magnífics animals no sols per l'ajuda impagable que ens han donat substituint durant molt de temps la nostra esquifida força per la seva, que és fantàstica, sinó perquè ells i els seus antecessors filogenètics constituïren possiblement la primera prova irrefutable de la teoria darwinista, que explica amb una claredat envejable el perquè els animals que ara hi ha a la Terra són absolutament distints dels que hi havia fa milers o, més encara, milions d'anys.

Sempre que prepar un xerrada sobre Darwin, em preocupa trobar bons exemples que m'ajudin a explicar de manera clara les diferències que hi ha entre la teoria evolucionista formulada per Darwin i l'explicació del canvi de les espècies donada per Lamarck. L'exemple més freqüent i probablement més clar per fer intel·ligible les diferències és el de les girafes. Lamarck digué que les girafes, quan les acàcies es feren més altes, hagueren d'estirar el coll i que aquest estirament, aquest esforç, féu que els seus fills nasquessin ja amb el coll una mica més llarg, i així successivament amb els temps i distintes generacions. Darwin va postular, per contra, que, per motius desconeguts, naixia alguna vegada una girafa amb el coll més llarg que els seus germans i que aquesta modificació li donava avantatges —una millor adaptació al medi— respecte de les girafes amb el coll més curt. Amb el temps, les girafes de coll un poc més llarg substituirien per complet les de coll més curt i així progressivament.

Hi ha una regla fonamental de la biologia, fins ara no desmentida per ningú, que dóna la raó a Darwin i la lleva a Lamarck. Aquesta regla en la qual no creu en Bernat Parera és la que afirma taxativament que els caràcters adquirits no es transmeten a la descendència. Els exemples són múltiples. Un fill d'un culturista no neix amb més musculatura que la normal. La meva veïnada, na Mita Coll, que ara ja no es fa un "lio" amb res, m'ha dit que ho veia clar: que les filles d'aquestes dones que es posen silicona al pit no neixen amb més propensió a tenir les mames més grosses que si les mares s'haguessin conformat amb el que tenien. Mentre n'anava cavil·lant més exemples, vaig veure ben clar que, tanmateix, els meus esforços a Manacor farien rialles: que els manacorins afeccionats al trot són des de sempre del tot partidaris convençuts de Darwin i no de Lamarck. La prova? Una d'irrefutable: no en conec cap que entreni —musculi— un semental, ni una egua de cria. Ni tan sols en Bernat Parera.



Comentaris

(copiats el 8 de novembre a les 12:05)


Sr. Bujosa: sóc una de les professores que assistiren dijous passat a la xerrada sobre Darwin al CEP d'Inca; escoltar a professors com vostè és un vertader plaer i, a més, si es tracta d'un tema tan apassionant per a mi com és el darwinisme. Moltíssimes gràcies per les seves aportacions, jo em quedo amb la idea sobre la intel·ligència i la compassió, quan parlava del cervell humà, GENIAL!

Margalida, fa devers 14 hores


Benvolgut Tomeu: M'agradaria molt poder contestar a les preguntes que tu fas, però no tenc la preparació adient. La paraula felicitat és una paraula polisèmica, complexe i no hi ha gairebé consens sobre el seu significat real. La felicitat depèn en gran mesura de la cultura i aquesta altra cara de l'home està molt , però molt, lluny d'arribar al màxim nivell. Pel que sé, les correlacions entre el determinants genètics i els trets psicològics són encara molt pocs coneguts i les afirmacions que es poden fer són, en el millors dels casos, especulacions sense gaire fonament científic. Personalment li diré que jo ja fa anys que vaig decidir viure com si no hi hagués límits predeterminats de felicitat. El futur és la gran incògnita d'aquest vida i jo procuraré no saber el seu límits, ni el límits de la felicitat. Seria terrible.

Xesc

francesc Bujosa, fa devers 17 hores


Joan Capò: no siguis tan set-ciències. Si consultes el diccionari veuràs que semental és ben correcte. Si vols ser tan purista, informa't i comprovaràs que arreu de Mallorca, més que cavall de llavor, o llavorer, es deia antigament cavall pare. Hi ha un refrany que diu: "té mes dallons que un cavall pare."

Miquel, fa devers 22 hores


¿És veritat, sr Bujosa, que de la mateixa manera que naixem amb un punt límit quant a l'estatura i el pès, que s'imposa genèticament als esforços per a modificar-los amb estiraments, gimnàstica i dietes, naixem també amb un nivell predeterminat de felicitat que s'imposa als esforços per a ser feliços? Podem controlar la nostra felicitat? Estam genèticament predestinats a ser més o menys feliços.

Tomeu, fa devers 22 hores