Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 2000 Setembre 6; Trot: XII

 

Les mares


Les meves amigues i col·legues una mica influïdes per la mentalitat feminista em solen retreure que don massa importància al pare i manco a la mare a l’hora de parlar de la cria de cavalls. La raó no és sentimental. Puc dir que en la meva modesta i trista història de propietari sempre he preferit a les egües que no els cavalls. Miren amb molta més tendresa. Les meves preferències estètiques no impedeixen, tanmateix, l’exercici de la raó i el reconeixement que a l’hora de formar una raça el pare te més influència. La raó es molt senzilla: una pare pot tenir més de cent fill en un any, una mare només te un fill a l’any. Hi ha sementals que han tengut més de dos mil fills, les mares més reproductives han tengut 17 o18 fills en tota la seva vida.


És molt més difícil, idò, que una mare tengui dos fill guanyadors del Gran Premi. Es una probabilitat de 1 contra cinc mil, però així i tot aquest fenomen s’ha produït varies vegades en la història del nostre trot. La primera egua que tengué dos guanyadors del Gran Premi fou Theodore. El 1936 va guanyar Bellver (UDl-Theodore) i el 1939 Diana (Justice Hunfast-Theodore). La segona egua en dos fills guanyadors del Gran Premi Nacional fou Dalia ( Nerón-Castaña). Els dos fills de Dàlia que guanyaren el G.P.N. tengueren els mateix pare, el semental Baba. El 1945 el guanyà Lincoln i el 1946 Martel. La tercera egua de la nostra relació és Jaca, una filla de Angelus i Remendona. El 1953 guanyava Tardio un fill que tengué amb Rango Mai i l’any següent era el seu germa complet, Usar, el que guanyava. La quarta fou Ruticarla (España-Zeda II). Zingara ( Frisso-Ruticarla) guanyà el Gran Premi de 1956 i Gengis Khan (Frisso-Ruticarla) ho feu el 1963. La egua danesa Anette Dyr tanca la nostra llista. El 1986 guanyava Jaleo Piroska, un fill que havia tengut l’esmentada Anette Dyr amb Surgy Hanover, i a l’any següent era Lina F (Trotting-Anette Dyr) el que es feia amb la més prestigiosa de les curses que es fan al mostres hipòdroms).


Dues coses m’agradaria subretxar. La primera és que de les 5 egües esmentades n’hi ha tres —Dalia, Jaca i Ruticarla— que tengueren els dos fill guanyadors amb el mateix semental. Dalia amb Baba, Jaca amb Rango Mai i Ruticarla amb Frisso. Aquests ha estat els matrimonis més significatius del nostre trot. La segona que m’agradaria destacar és la manca de continuitat de les nostres races ja que avui en dia només poden veure descendent d’una elles. Es tracta d’Anette Dyr. Carol Yankee, Daixa f i De Ninette Star són nets o netes seus. La raça de Theodore, de Dàlia i de Ruticarla s’ha extingit per sempre més. Als menys és el que jo crec, però, per ventura, algun lector millor informat tendrà la gentilesa de rectificar-me. Li ho agrairé ben sincerament.