Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 12/05/04

 

La martingala


A vegades em plany de que els amics no em criden tant com jo voldria, que em tenen un mica abandonat, preo he de dir que és probablement perquè jo vull. Sé perfectament el que he de fer perquè això no succeeixi. Basta cometre un error en un escrit perquè el telèfon faci fum. Ja vos podeu imaginar que aquesta setmana no he estat gens tot sol. Quan parlava del Wiskey d’en Miquel Douglas i, sobretot, de na Sharon Stone, i la seva sensacional creuada de cames vaig confondre el títol de la película i en lloc de posar “Instinto Bàsico” vaig escriure “Atracción Fatal” i ja vos podeu imaginar que ningú m’ha cridat per dir-me que ell era també un admirador de na Sharon Stone posseïdora d’una intel·ligència tan afinada com les cames, però per dir-me que de cinema no tenc ni idea. Però ja dic l’important és que cridin encara que sigui per renyar-me. Hi estic ben acostumat.

Vaig tenir la sort de poder veure la cursa més important de l’any assegut en mig de dos savis del trot: en Pedro Soler de Felanitx i els manescal Mora. Parlàvem de si els cavalls els agrada o no la pluja i ells m’explicaren que les egües que han parit al camp i plou durant la nit els seus fills no es banyen gens. Quan varen sortir el cavalls que havia de córrer el Gran Premi encara hi havia cavalls espanyols de la policia que estaven al mig de la pista i alguns de trot al veure’ls es varen espantar. Jo em vaig pensar que era per mor de les plomes, però ells en digueren que era per mor de que el cavalls eren blancs i els trotadors no hi estan acostumats a veure cavalls blancs i es retgiren. No vaig voler fer cap comentari polític sobre la qüestió. Pedro Soler en va fer notar la quasi desaparició del color aletzà i que els únic restes de raça francesa que quedaven eren el fills de Tristan. Quan es va amollar la carrera hi hagué un cavall que monopolitzà l’atenció del públic. Era Jack Daniels que va haver de fer la carrera sempre per defora amb un esforç incommensurable i emocionant. Jo vaig pensar que la culpa era seu, per so saber sortir com els altres i que Jack Des Monmes tampoc no havia tengut gaire sort amb el nombre 8 i hagué de fer dos esforç també molt importants per no perdre excessiva distancia amb el cap. L’arribada fou espectacular i del tot igualada. En Pedro em va dir que es tractava d’una carrera que els francesos qualificarien de “superbe”, però el manescal Mora em va dir que estava segur que el que havia guanyat era Jack Daniels i aventurà una hipòtesi que no he vist citada en tot el rebombori que s’ha organitzat amb el morral del guanyador. Es manescal em va dir que si Jack Daniels havia guanyat no era per dur un aparell de més, sinó per dur-ne un de menys. Aquesta aparell és la martingala, o “gamarra” en castellà. Al no dur-la va poder allargar una mica més el coll. Suficient per guanyar més de cinc milions de pessetes.