Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 11/07/02

 

Masturbació


Tant la paraula amb que encapçalat la columna com el seus sinònims —onanisme, vici solitari, fer la mà etc.— son vocables difícils d’emprar, probablement perquè hi pesa sobre ells un cúmul de prohibicions socials que, fins i tot, fan que hom s’empegueixi amb el simple fet de l’ús de la paraula. Per sort, el cavallistes ben informats poden riure’ns dels prejudicis que hi ha contra la paraula i, també, contra l’acció i les seves repercussions. Miraré d’explicar-me.


Durant la meva infantesa i joventut es varen explicar que la masturbació era un dels pitjors pecats que podien fer i que l’infern esperava en els que cometien i no tenien temps per a confessar-se. Vàrem patir molta por, darrera les amenaces de la Santa Mare Església. Però no era solament la Santa Mare Església la que prohibia, la masturbació, hi havia també doctrina mèdica contra el vici solitari, quasi tota derivada del pensament d’un metge francès anomenat Tissot que docents anys abans digué que la masturbació a més de ser un pecat era un costum dolent per a la salut perquè la seva pràctica reblania la medul·la espinal. Amb la condemna de l’Església i de la Medicina no és estrany que hi hagués molt d’altres persones que també en tenien mala opinió. Jo record que algun entrenador de futbol també hi estava en contra i vigilava els seus jugador, no sé amb quines intencions, i vaig ser conegut d’algun jugador juvenil del Soledad —no puc donar més detalls— del qual s’afirmava que hagués estat un fora de sèrie —un “fenomeno”, dèiem llavors— si l’onanisme, al que era tan afeccionat, no hagués acabat amb les seves forces i amb les ganes de córrer.


Ja he dit abans que al cavallistes informats no els fàcil creure amb el poder debilitant de la masturbació. Per els que encara hi créien General de Pommeau va acabar amb les seves creences, el diumenge passat a l’hipòdrom d’Enghien. I és que General de Pommeau, el millor cavall francès del moment, te ara vuit anys i des de febrer es dedica a fer la munta a l’eugassada de Tierceville. General de Pommeau, com molts de cavalls bons, ja no puja a les egües, sinó que fa l’inseminació en fresc. Fer l’inseminació en fresc vol dir que mitjançant una masturbació i una vagina artificial li treuen el semen i desprès introdueixen part d’ell a les egües que estan a punt per a ser cobertes. Es un sistema menys perillós que la munta natural i que obliga a un menor esforç per part del semental. General de Pommeau sofreix —encara que seria millor dir gaudeix— una masturbació pràcticament diari. Es veritat que junt amb la masturbació General té d’altres privilegis com anar tres pics per setmana a una platja que hi ha a quatre quilometres de Tierceville, i on passeja amb el peus dins l’aigua. General adora aquesta manera de passejar. A General el treuen al camp —al “paddock”— dues hores cada dia, esta magníficament alimentat i li fan la quadra neta dos o tres pics cada dia. General quasi no entrena i així, sense quasi sense entrenar, i desprès d’un parell de mesos amb una masturbació diària es va presentar a córrer el Premi Washington, que es disputava diumenge passat a l’hipòdrom d’Enghien sobre 2150 metres. General no va ser com aquell jugador del Soledad i va demostrar que tenia unes enormes ganes de córrer. Va guanyar amb tota autoritat la prova i va igualar la millor marca de la prova 1.12.9. Si General hagués viscut quan nosaltres érem joves haguéssim tengut una joventut més feliç o, al menys, amb menor sentiment de culpabilitat. Ara, ja tant se val.