Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 20/03/02

 

Matemàtiques


Si he posat el títol de “matemàtiques” és per guarir-me en salut. Vull dir que el bessó de l’article serà un raonament matemàtic —o un contraraonament més ben dit— i es per això que deman perdó a aquells lectors no afeccionats a la ciència del números. Aturau aquí, la vostra lectura, dispensau l’enfado, i ja ens veurem la setmana qui ve. Per els que continuïn la lectura vull dir que com que tenc noticies de que en Bernat Parera és per Barcelona vull aprofitar las eva absència —ja sabeu que no som gaire valent– per tornar a la qüestió que ja va suscitar un debat. El tema, recordau, era exactament així: la majoria de cavalls bons —assegurava en Bernat— els fan les egües entre el cinc primers productes de la seva vida. Més exactament: el 80% dels bons cavalls son dels cinc primers productes de la seva vida. Trot Information, la meva bíblia en quasi tot, acaba de publicar, fa poc, un acurat estudi on ho demostra això sense cap tipus de discussió. I no seré jo qui discuteixi resultat de la revista aconseguit amb una mètode impecable fet a partir dels guanyadors d’alguna carrera clàssica entre 1947 i 1981. Les xifres, ja dic, són incontestables. ¿Vol dir això que pos el mac enterra i que des d’aquesta humil columna he d’aconsellar a aquells que tenen una egua que ja ha tengut més de cinc productes que la duguin a l’escorxador o a passejar turistes…? Ca barret! Si alguna cosa vaig aprendre en els bars de Son Ferriol és a discutir i es un costum que encara no he perdut. Perquè les xifres així donades no es poden discutir, però sí la seva interpretació. Hi ha el que sembla un ximple detall que per a mi te una importància definitiva. El detall es que la majoria d’egües tenen menys de sis fill. ¿Voleu la xifra? Els francesos la donen exacte: el 64, 34% tenen menys de cinc fills. O, dit d’una altra manera, el 64, 34 % de cavalls pertanyen a una de les cinc primeres fornades de la mare. ¿Hi ha que espantar-se i fer grans teories sobre aquesta base? ¿No és en certa marnera lògic que si n’hi ha més n’hi hagi més que guanyin alguna carrera clàssica? L’extraordinari seria al revés que el que són menys guanyasin més. Com conec el “panyo” i la finura dels meus lectors, sé que algú dirà que l’èxit esperat hauria de ser del 64,39% i és, en canvi, del 80%. D’acord. Vol dir que estam parlant d’una teoria que es basa en un 15% de diferència. La qual cosa no crec que basti per enviar una egua a l’escorxador quan ja ha fet cinc productes. ¿Els hi envia en Bernat Parera? Però fins tenc un argument per explicar aquesta petita diferencia en favor dels cinc primers productes. I és que les egües com més bones son tenen menys fills. Perquè una egua bona corr durant molt de temps i comença la seva vida reproductiva mes tard. Si aquesta raó no basta en diré encara una altra i es que el criador posa més il·lusió i esment en primer producte de la seva egua estimada que quan l’egua ja l’hi ha fet set o vuit productes. El que estudien demografia saben que entre el primogènits hi ha manco mortalitat infanti.

Jo acaba un anterior article sobre aquest tema parlant de Bellino II i de que sa mare —i son pare— tenien 22 anys quan l’engendraren. En Bernat en va contestar que no havia de mirar l’edat, sinó el numero de fill que feia en Bellino. ¿Voleu saber quan de fills va tenir na Belle de Jour III en total? Idò 5+1 —6— exactament. I ¿voleu saber quin era en Bellino? Si, si, el que feia sis. Feu —me el favor de no dir res a en Bernat.