Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 2000 Gener 7; Trot: VIII

 

Mike i John


En el món del trot americà hi ha dos noms propis que no necessiten afegir cap llinatge per donar aclariments. Quan diuen Mike tot el mon sap que es refereixen a Mike Lachance i quan diuen John ningú no dubte que a qui es fan esment és a John Campbell. Ambdós són menadors i han fet mèrits més que sobrats per aconseguir la fama de que gaudeixen. Entre el dos han guanyat cinc del darrers sis hambletonians que s’ha corregut, i són prop de l 7.000 —sí: desset mil!— les curses que han guanyat. Passen dels 300 milions de dòlars —més de 4.500 milions de pessetes— els premis aconseguits. Originals, ambdós, del Canadà s’han convertit amb les dues grans figures del trot americà. Mike te 48 anys i John 42.


En una llarga entrevista que han concedit la revista Hoff Beats, Mike Lachance i John Campbell coincideixen en quasi tot el que opinen. El dos creuen que el trot ha evolucionat molt en el sentit de que cada vegada són més el cavalls bons i que fan la via quan son joves. diuen que hi ha molts de cavalls que ja mai superaran la via que fan als dos anys. Les causes del progrés les s atribueixen als sistemes d’entrenament —ara quasi tot el món a Amèrica utilitza la tècnica dels “interval training”— a l’alimentació, a la manera de conduir i, sobretot, a la millora de la raça. Pel que fa a aquest darrer punt asseguren que ha estat un fet molt determinant l’entrada en la reproducció de Valley Victory. Segons els menadors canadencs els fills de Valley Victory tenen un condició que els diferencia del altres i és bàsicament la seva intel·ligència o més ben dit la seva capacitat d’aprendre i de copsar el que els entrenadors i el menadors volen d’ell. Si a aquesta virtuts hi afegeixes —continuen Mike i John— la seva condició atlètica i la seva manera de trotar sense cap problema —gairebé no hi ha cap fill de Valley Victory que es ferí les cames— és pot concloure que l’entrada de Valley Victory en les funcions de reproductor ha significat una passa molt grossa en el camí de la perfecció en el trotar.


També la manera de manar ha canviat molt. John i Mike afirmen que qui no evoluciona i canvia té el dies comptats en un sistema tan competitiu com és el del Estats Units. Ambdós afirmen que el grans menadors dels temps passat haguessin sabut canviar d’estil, però que manant com ells manaven avui ningú no guanyaria una cursa. També asseguren que avui en dia es quasi impossible guanyar corregudes “venint de darrera” i que qui no agafa un bon lloc a la sortida difícilment estarà davant en el moment de l’arribada. La funció bàsica d’un menador es dur el cavall en el lloc adient perquè si te qualitat la pugui expressar i guanyar. El menador ha de donar l’oportunitat; més no es pot fer.


Cap del dos pensen per ara retirar-se encara que reconeixen que el entrenadors són un mica refractaris a contractar menadors que hagin fet ja el cinquanta anys. Quan arribarà l’ hora de la retirada Mike Lachance pensa que ajudarà al seu fill Patrick en l’entrenament, mentres que John té pensat preparar durant l’hivern —l’estiu el vol dedicar a jugar al golf— i fer compatibles aquestes dues activitats amb una mica de cria. No és beneit, no, el canadenc.