Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 23/09/07

 

Com una nit de Chagall


Si em donassin a triar un lloc per viure es probable que la meva elecció no en fos cap indret físic, sinó un de simbòlic: a l’interior d’un quadre d’en Marc Chagall. Podeu imaginar que si encara pogués filar una mica més prim el quadre elegit seria un d’aquells on hi surten senyoretes de cabellera llarga, flors blanques i cavalls blaus. De nit, en un cel estelat. Són —ja ho sabeu— coses de la imaginació del pintor que es va ensenyar a somiar. A la terra, les coses solen ser més aspres. Hi ha, tanmateix, una cosa que s’assembla prou a un quadre d’en Chagall: son les reunions nocturnes que es fan els dissabtes a l’hipòdrom de Manacor. Amb algunes diferències, es clar. Els cavalls estan mes musculats que els de Chagall, les senyoretes manacoreres són —afortunadament— menys lànguides i més carnoses, les flors més fresques i, sobre tot, la temperatura es menys gèlida. Són, ja dic, una delícia, les curses nocturnes a Manacor. Qui les vulgui conèixer, dissabte qui ve te una magnífica oportunitat. No solament perquè és la revetlla de la revetlla de San Joan, la nit més curta i màgica de l’any, sinó també perquè s’hi corre el Gran Premi Ciutat de Manacor. És una prova on es confronten cada any els millors cavalls nascut a Mallorca amb els que han estat important de l’estranger. “Transportats”, segons el nostre llenguatge. Surten en dos pilots i els estrangers, que ho fan en el segon, concedeixen 40 metres als nacionals. La mesura pot ser considerada proteccionista i ara, amb el nou govern, no corren temps molt favorables per aquestes idees. Però la desregulació es possible que fes desaparèixer les egües de cria i els pollinets i això seria una pèrdua deplorable pel nostre paisatge. Ja en parlarem sense preses qualque dia.

Si tornam al Gran Premi hem de dir que, si no hi ha res de nou, els nacionals inscrits —Usagui de Fort, Ruberian, Nachito. Riker Bleu— tot hi ser el millor que tenim, de poques oportunitats gaudiran. És probable que a la primera volta ja haguin perdut l’aventatge inicial. Fa un més molts haguéssim dit que aquesta era una avinentesa magnífica per Uquileo, però el fill de Fileo ha anant perdent la forma a poc a poc, i ni tan sols va aconseguir classificares per poder disputar la prova. Que li passa al petit i valent cavall? Hi haurà encara un altre gran absent: Alex Kid. Algú pensarà que seria una bogeria fer córrer un cavall de tres anys contra cavalls ja ben granats. Però el risc i l’aventura no en formen part substancial de l’esport hípic?

Sense Uquileo, en baixa forma, ni Alex Kid, excessivament prudent, la cursa està en mans de Starlight, ara per ara el rei. Esperar la resurrecció de Selfon i que el cavall del Cabanells pugui guanyar encara una clàssica sembla, per ara, excessiu. Sobre el paper tot indica que Starlight farà honor al seu nom i serà la estrella més brillant de la nit de Chagall. Dissabte, a l’hipòdrom de Manacor.