Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 18/07/01

 

Els Orlov


He dit més d’una vegada que el cavall de trot no és una raça pura. Diria encara més: no sé exactament que vol dir una raça pura. Perquè fins i tot en aquells cavalls que anomenam de pura raça si hom va cap enrera veu que tenen els orígens mesclats. Si no podem parlar de races pures si ho podem fer de races antigues i en el món del trot una de les mes antigues de les races es la denominada raça Orlov. Si la raça rep aquest nom és per mor del comte Alexandre Orlov, un criador rus que va tenir la il·lusió de criar un cavall que s’adaptàs perfectament a la duresa del clima del seus país. La raça Orlov té el seus orígens en un semental àrab anomenat Smetanka al qual li donaren una egua danesa i de la unió en sortí un fill al que anomenaren Polkane. Era l’any 1774. Polkane es va unir en matrimoni a una egua holandesa i criaren a Bars, que des de llavors es considerat el primer cavall de raça Orlov. La descendència de Bars és la que originà la raça Orlov. Ben aviat es demostrà que la raça Orlov, es a dir, els descendents de Bars tenien una gran facilitat per a trotar i aquells cavalls que havien estat pensats fonamentalment per fer feina al camp varen començar a competir enganxat al cabriol i al trot. Les corregudes es feien a la ciutat de Lébédane, a 400 quilòmetres de Moscou. L’hipòdrom de Lébédane es va inaugurar el 1827 i es per això que es considerat l’hipòdrom de trot més antic del mon. El 1834 s’inaugurà l’hipòdrom de Moscou on també es feien carreres al trot i es per això que ara es pot dir que el famós hipòdrom americà de Goshen, on hi ha el Museu del Trot, no és l’hipòdrom de trot més antic del món, sinó el tercer. Fou inaugurat onze anys desprès de Lébédane i sis després del de Moscou.


Com a tot el món, les corregudes serviren per fer la selecció i el cavall Orlov progressà contínuament gràcies a les corregudes Es sabut que en el món del trot progressar vol dir fer més via. I així fou. A vegades en avanços tímids i altres més espectaculars. Un dels més notables fou el del famós Krepiche que a principis del segle XX va aconseguir unes millors marques de 1.20.3 sobre 1600 metres i 1.22.9 sobre 3200 metres. Unes millors marques que superaven, en aquell temps, la dels americans i francesos. Tant la primera guerra mundial com la revolució bolxevic tengueren conseqüències dramàtiques. El 1907 hi havia mes de 100.000 egües Orlov. El 1922 només n’hi havia 580 d’egües reproductores. La raça tanmateix es recuperà i el 1966 na néixer Pion que marcà tot una època al obtenir una millor marca de 1.15.1. La millor marca actual per un cavall Orlov la té te Cowboy en 1.13.3.


Els Orlov actuals córrer a l’hipòdrom de Moscou. La capital russa tengué fins el 1930 dos hipòdroms: un de trot i l’altre de galop. El de galop fou tancat, però subsisteix el de trot. Abans hi havia varies quadres situats dins la ciutat, però com que una vegada es va escapar un cavall que va entrar dins el Kremlin, les autoritats comunistes decidiren agrupar totes les quadres entorn a l’hipòdrom. Allà encara es poden veure córrer cavalls de raça Orlov. Es distingeixen perquè la majoria son blancs.


Amb els anys s’ha intensificat l’intercanvi genètic. Vull dir que molts de cavalls Orlov foren importats pels francesos i en canvi el russos incorporaren raça americana, gràcies fonamentalment a un fill de Star’s Pride que nomia Apex Hanover i que el 1965 guanyà el Prix de Paris batent a Oscar Rl. Però l’estudi d’aquestes influències —de la raça Orlov a França i de l’americana a Rússia— be mereix un altra columna.