Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 21/02/01

 

Un Papa cavallista?


A dir veritat el cavallistes no hem tengut massa bones relacions amb la Santa Mare Església. No és que les hàgim tengudes dolentes, és que gairebé no n’hem tengudes. Que jo sàpiga només un capellà ens visitava a l’hipòdrom i ho feia clares vegades. A més, aquest capellà, que venia acompanyant una princesa, era Jaume Santandreu que no sé si és exactament l’intercessor més adient per fer solituds a la Divina Providència, que és el que sempre hem necessitat els que tractam assumptes de cavalls. No, insistesc, els cavallistes no hem estat les ovelles preferides dels nostres pastors espirituals. Tanmateix —escoltau-me bé— les coses poden mudar de verd en blau, perquè, per fons molt ben informades he sabut que en el Vaticà es comença a dir que el proper Papa pot ser un determinat cardenal, que jo sé que és afeccionat a les carreres de cavalls. Podríem tenir, idò, amb una mica de sort, un Papa cavallista.


Aquest Cardenal és natural de Colòmbia i nom Dario Castrillon Hoyos, i és a hores d’ara Pro-prefecte de la Congregació del Clero. No sé si ho he dit be —no domin ni la burocràcia ni la jerarquia vaticana— però el que si sé és que es tracta d’un peix gros. Només fa sis anys que D. Darío és a Roma i tres que n’és Cardenal i tot i el seu càrrec viu —assegura— amb una gran modèstia. Viu a un petit apartament amb dues monges que li fan el dinar i la neteja. A les parets s’hi acumulen llibres i alguns quadres de pintors populars de Colombia. Un d’aquest quadres és diu “la casta Susana” que fou pintat per José Ramón Tarazona. El quadre fou pintat originalment així com toca pel seu tema: amb Susanna nua i dos vells que la miren amb lascívia. Quan Darío Castrillon era bisbe de Catamaranga va convocar un premi de pintura i José Ramón Tarazona va decidir presentar-hi el quadre de “la casta Susana”. Li aconsellaren que abans de dur el quadre a cal bisbe convenia tapar una mica a la Susanna, i Tarazona li posà un vel per tapar una mica la seva carn. El quadre no va guanyar el concurs, però el bisbe va decidir comprar-lo i el tenia a ca seva. Quan Darío Castrillon viatjà al Vaticà el bisbe i el pintor pensaren el quadre era encara massa provocatiu i decidiren tapar una mica més la casta Susanna: hi posaren un altre vel i és per això que ara la Susanna du dos vels i ningú s’escandalitza, si no repara amb la mirada dels vells. A més dels quadres i dels llibres Darío Castrillon té un altre objecte que tampoc no concorda amb la seva austeritat: un magnífic ordenador que li permet ocupar-se de la seva feina i, a estones, connectar amb alguna pàgina Web dedicada a la carreres de cavalls. I és que Darío Castrillo és molt afeccionat a les carreres de cavalls. He dit abans que en el Vaticà el nom de Darío Castrillo sona com a futur Papa. El seu nom agafa prestigi dia a dia i les distincions que li fa Joan Pau II són notòries: el convida a dinar molts de dies i el tria com a escolà als oficis solemnes. En el Vaticà es corr el rumor que el Papa actual ha pensat alguna vegada en renunciar i que, si podia, que no pot, indicaria que el seu successor fos don Darío.


El que hem va fer la confidència em va fer prometre que no ho contaria, i jo ho vaig fer assegurant, amb veu ben forta, que “no lo contaré” i vaig afegir, molt més fluixet, “en castellano”.