Francesc Bujosa :: Llibre


Ed. Lleonard Muntaner. Palma, 2001. 183 págs. Mallorquins en Diàleg, v. 10. ISBN: 84-95360-23-3

 

Francesc Bujosa en diàleg amb Pere A. Serra


15 de març de 1996


  1. Una petita bufada d’aire ha estat suficient perquè desaparegués la imatge. El mural de ceràmica en blanc i negre d’Eduardo Chillida s’havia reflectit fins ara sobre les aigües suaument verdoses d’un antic safareig de Ses Tanques. Esperam que la imatge aviat es reconstruesqui i feim una ràpida aposta mental per veure quina serà la rajola que primer retrobarà, sobre la superfície de l’aigua, l’estabilitat perduda per mor del vent. Pere Serra, el senyor de Ses Tanques, endevina, de lluny, una altra superfície aquàtica. És la del port de Sóller. El Cap Gros i sa Punta de sa Creu continuen complint la seva tasca de tancar, a un cornaló i a l’altre, l’entrada de la vella badia.


Pere Serra.- Per entendre el que és Sóller cal considerar amb cura la influència que té aquest fenomen natural que és la badia. La badia i el port, clar. Jo ja sé que fins i tot això que sembla immutable també ha variat i que fa milers d’anys que les aigües entraven molts més i que la badia era més grossa i que tot el que es ara el Camp de sa Mar i l’Arenal del Port estaven inundats. Aquelles puntes que veus són Muleta, el Puig de Balitx, Sa Mola i la torre Picada. Elles han estat testimoni d’aquesta influència del port sobre Sóller. El port ha estat —i és— pràcticament l’únic recés segur de la costa nord i fou molt emprat ja en l’Edat Mitjana per escurçar el viatge entre la península i Palma, i per no passar, així, per sa Dragonera que era un niu de pirates. Jaume I hi desembarcà, en aquest port, en el seu segon viatge que feu a l’Illa i crec que, al finals del segle següent, també Joan I s’hi refugià al escapar de la pesta que assolava Catalunya. Hi ha també moltes llegendes medievals que fan relació al port. És diu que San Ramón de Penyafort va emprar el seu mantell, a manera de bot, per anar a Barcelona i és segur que Guillem de Torroella en la seva Faula va emprar el port de Sóller per fer sortir el seu heroi cap a la recerca del mític regne del rei Artur. El port, però, no sempre va ser un element favorable ni un avantatge per a la població. Va ser, també, un perill. Fou sacsejat moltes vegades per pirates sarraïns i l’Ajuntament de Sóller hagué de gastar diners en construir torres de vigilància, fer un castell i armar fins als nassos els habitants per mirar d’evitar les incursions dels pirates algerians. Atesos els costums de l’època no és d’estranyar que en alguns d’aquests saqueigs hi deixassin qualque dona prenyada i que ara en la sang dels sollerics —per ventura també en la meva: no en sabria greu— hi hagi mesclats elements que procedeixen genèticament dels pirates moros.


Francesc Bujosa.- I no foren solament els pirates. També les malalties hi entraren pel port. El 1652 l’embarcació del patró català Mateu Roget fou la que introduí la pesta bubònica que causà més de vint mil morts a Mallorca.


PS.- Si es cert, tanmateix hi ha que dir que el port, tot i aquest incovenients ha resultat fonamental per a l’economia sollerica perquè ha estat el lloc per on s’han dut al mercat el productes que els sollerics produïen i, a l’inrevés, el lloc per on han entrat els queviures més necessaris. Del port en sortien hortalisses, taronges, llimones, garrova, oli, figues, vi i, molt després, les teles que es teixien els nostres tallers. Pel port hi entraven queviures a l’engròs com el blat, l’arròs i les patates. També, més endavant, la llana i el cotó, que necessitàvem per a la nostre indústria. La gent de Palma no s’imagina la activitat que tenia el port de Sóller. En el segle passat mantenia contacte de manera irregular amb Palma, Eivissa, Maó, Barcelona, Seta, Marsella, Aigües Mortes, Niça, Orà, Alger, Palerm i no se quants de ports més. Com pots suposar les mercaderies no viatgen soles i els sollerics aprengueren a viatjar a fi de ser ells mateixos els que poguessin vendre directament al comprador. Per evitar intermediaris. Alguns s’hi feren professionals, dels comerç i del cabotatge. Per un solleric estava molt més a l’abast Marsella que Madrid. Jo crec que la por a no ser envaïts i sacsejats i l’amor pel comerç són dos trets fonamentals del nostre caràcter col·lectiu, i el dos són producte, en certa manera, de l’existència del port. Jo mateix en som un exemple d’aquesta por a no ser envaïts i un convençut de que el comerç ha estat un dels gran invents de la humanitat. El port, a més, ha afavorit un sentiment de certa independència envers Palma. Una ciutat —diguem-ho clarament— que mai no s’ha mostrat molt carinyosa amb Sóller. Tampoc el poder central, el de Madrid, ens ha tractat d’allò millor. En sembla que fou el Decret de Nova Planta, a principis del segle XVIII, el que va concedir en exclusiva al port de Palma el dret a importar i exportar mercaderies. Els sollerics sempre hi hem estat en contra dels monopolis del comerç com el que aconseguí el Port de Palma. Qualsevol monopoli té un justificació difícil. La gent no els entén, els monopolis, i és per això que el contraban mai ha estat massa mal vist ni a Sóller ni a Mallorca. Jo mateix el vaig practicar a molt petita escala.


Llegir tot el llibre en pdf: bujosa-serra.pdf