Petroli i oli brut!














No els manca raó o motiu als que m'acusen de dispersió i de manca de jerarquització a l'hora de triar temes per als meus escrits, per a les intervencions orals a les classes o per a les conferències que, adesiara, em conviden a fer. Mescl les coses i he de reconéixer que pos tant d'esforç i passió a l'hora de parlar del “Boveret” com d'Aristòtil. No és fàcil —crec que ho podreu entendre— defensar-te ni contestar una crítica —un intent de denigració en alguns casos— quan saps que l'oponent té gairebé tota la raó. L’única defensa possible és acceptar les coses i les crítiques i mirar d'explicar que en el fons, en el fons, totes aquestes reflexions meves en veu alta, aparentment tan disperses, tenen un objectiu comú: intentar contestar una pregunta per a mi prou important: d'on sorgeixen les idees que expliquen —volen explicar— com és la natura? Voldria afegir que crec que aquesta disgregació i papalloneig pot tenir fins i tot algun avantatge a l'hora de contestar la pregunta acabada d'esmentar. No és altre que la de poder practicar l'analogia i aprofitar per un camp de recerca els coneixements adquirits en un altre. El fets, de caràcter equí, que m'han passat aquestes darreres setmanes i que tenen a veure amb el que fins ara he intentat exposar els utilitzaré quan, a les meves classes i escrits, intenti explicar que molts de descobriments científics han estat propiciats per errors en la planificació i en la metodologia de recerca. El descobriment d'Amèrica, el de la penicil·lina, els antidepressius són només alguns exemples del que estic dient. Ara, ja dic, en tenc un altre per afegir. És el que ha passat a la meva egua Aina de Font. Ho resumiré i diré que fa algunes setmanes vaig poder observar que l'animalet va contreure una malaltia de no gaire importància, el signe més evident de la qual era —és— una pèrdua parcial dels pèls de la coa i de la crin. Mitjançant la consulta a les bases de dades vaig assabentar-me que aquesta malaltia es diu tècnicament DERE (dermatitis equina recidivant estival). Els científics de la Universitat de Kentucky, la més prestigiosa en assumptes equins, afirmen que aquesta malaltia és de caràcter al·lèrgic i que no té un tractament realment del tot eficaç. Vaig consultar el cas al meu “trainer” en negre —en Jaume Morro— en qui tenc dipositades la meva fe, esperança i capital. En Jaume em va mirar amb cara una mica amenaçant i em digué que li donàs els doblers que jo havia de gastar amb medicaments forasters i de resultat dubtós i que ell acudiria a mètodes i a sabers més provats i arrelats a la nostra cultura popular. La terapèutica va ser untar amb petroli i oli brut la crin i, especialment, la coa de n'Aina. He de confessar que l'experiment ha estat realment tot un èxit. No, a l'egua no li ha sortit gens de pel novell a la coa. Gens…, però ha baixat cinc segons la seva via i ha guanyat ja una carrera important! I no ho dubteu: en els moments actuals en què els tords em volen tan baixos, preferesc la via als pèls, l'eficàcia a l'estètica, els diners a l'ortodòxia científica. De molt!

Diari de Balears :: 29/8/2012

Es Boveret (foto: Llorenç Gris)

Aristòtil