Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 16/08/01

 

400 pinyols a l’any


Vaig escriure la setmana passada que enguany es commemorava el 150 aniversari del naixement del més influent dels cavalls de trot, encara que fos un cavall que no hagués guanyat —ni corregut— cap cursa mai. El seu nom era el de Hambletonian. Avui mirarem de continuar la història.


Per raons no del tot conegudes Hambletonian es convertí en el semental de moda en els Estats Units a partir dels seu tercer any de vida. Hambletonian va exercir la seva professió amb una afecció enorme i una gran eficàcia. Va cobrir més de 2000 mil egües i va tenir 1300 fills. 150 dels seus fills mascles foren reproductors, mestres que solament 80 de les seves filles tengueren descendència.


Als homes es costa creure que un mascle es pugui cansar de la seva feina reproductora, però hi hagué algun any en que Hambletonian ho semblava que n’estava fart de copular i, quan algunes societats protectores d’animals, s’assabentaren que en un any Hambletonian havia realitzar més de quatre-centes còpules, obligaren a que el semental estigués un any descansant. Mai sabrem el que preferia Hambletonian: si la feina que li encomanava el seu propietari o la beneficència de la societat.


Tot hi tenir 1300 fills, la continuïtat genètica d’Hambletonian es feu mitjançant únicament 4 del seus fills. Els altres 1296 foren, a la llarga, vies mortes. Aquesta, el que siguin una molt petita proporció dels germans el que servin la raça, sembla ser una de les lleis mes provades de la naturalesa.


Els quatre grans fills d’Hambletonian foren Georges Willkes, Dictator, Happy Medium i Electioneer. Tots foren un reproductors fora de sèrie. Georges Wilkes fou el primer en aparèixer —Hambletonian tenia cinc anys quan el va engendrar— i constituí una branca d’una qualitat extraordinària. Descendents de Georges Wilkes foren entre altres Guy Axworthy i, per tant, també Greyhound, un cavall sanat que acaba de ser elegit el trotador del segle XX als EE. UU, i Florican i Kairos, mitjançant el qual la sang d’Hambletonian arribaria a Europa i produiria cavalls tan famosos com Buffet II i Tabriz. Una supervivència més fàcil tengueren el gens d’Hambletonian que quedaren dipositats en el seu fill Happy Medium. Net seu fou Peter The Great i besnéts Peter Volo i Peter Scott. Descendents de Peter Volo foren Star’s Pride, Noble Victory, Garland Lobell o Balanced Image. Descendents de Peter Scott: Speedy Crown, Pine Chip, per posar només alguns exemples. Però igualment el francesos anomenats Ideal de Gazeau, Ourasi —el cavall del segle a Europa?— o Fakir de Vivier, que no han estat precisament un desconeguts, provenen d’Hambletonian.


El altres dos grans fills d’Hambletonian —Dictator i Electioneer— començaren una línia de cavalls hambladors —pacers— que han dominat absolutament aquesta especialitat del trot tan americana. Dos noms absolutament mítics d’aquesta línia han estat Dan Patch i Adios.

La influència d’Hambletonian és tan inmensa que permet a qualsevol quedar per un expert. Basta anar a qualevol Hipòdrom del món on es faci el trot —també, lògicament, al de les Balears— i quan hagi guanyat un cavall dir que allò de que “no de bades el guanyador és descendent d’Hambletonian”. Teniu —vos ho assegur— el 99,9% de possibilitats d’encertar.


Hambletonian morí el 1875 dos anys després del seu propietari William Rysdyk. Un monument de granit està dipositat sobre la seva tomba a Chester, a Nova York. Per ventura aquest estiu la podré visitar. Algú li vol enviar una rosa?