Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 12/02/08

 

Poker

El Gran Premi de Manacor duit més coa del que es habitual. Fins i tot a aquest pobre comentarista al qual algunes persones han mostrat el seu disgut per haver atrevit a comparar la dificultad que té el guanyar una cursa a Manacor amb la que té guanyar una partida de poker a Chicago. Quan vaig rebre l’endenada, el primer sentiment que vaig tenir fou el de satisfacció. Vaig pensar que si estaven enfadats era perque m’havien llegit amb atenció i això és una de les coses que sempre ha d’agrair el que escriu. Mes si es una persona com jo dedicada a l’ensenyament i acostumada a que els que t’escolten no mostrin un interès desorbitant pel que prediques. La de suscitar l’interés i l’atenció es la meu dura de les tasques que hem de realitzar. És una batalla qu tens perduda quan comences un escrit o una classe i que només alguns dies aconsegueixes guanyar. Per això quan algu et diu que t’ha llegit sents una alegria inmensa, encara que deprés mostri el seu desacord i fins i tot el seu empipament, com es els cas dels meus amics manacorins.

La causa del desacord rau —em sembla— en que jo vaig utilitzar dues paraules poker i Chicago, que a ells els disgusta i que per a mí son dos grans amors. Quan era jove vaig d edicar moltes hores a jugar al poker i encara que a consequència d’això quasi tots els doblers de que disposava per a mals vicis anaren a parar a la butxaca del que és actualment el més alt càrrec jurídic del Govern Balear, per a mí una partida de poker sempre serà una de les coses més atractives que hi ha a la vida. Si he dit el que he dit del poker, què puc dir de Chicago on vaig passar uns messos treballant com a metge que volia fer l’especialitat de psiquitria. Chicago és —creis-me— una ciutat bellísima.

Si va comparar el guanyar una cursa a Manacor a guanyar una partida de poker a Manacor es perque en semblava —i em sembla— que tenia la mateixa dificultat, pero, lôgicament, també el mateix interés i paresguda intensitat.

Jo —farè altra vegada un exercici d’humilitat— no he aconseguit mai ni una cosa ni l’altra. Ni guanyar al poker a Chicago, ni una cursa a Manacor. Si algun dia n’aconsegueix una de les dues convidaré a xampanya —he dit xampanya, no cava als lectors d’aquest diari. Els que s’hi enfaden tendràn preferència.