Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 06/03/02

 

El preu d’un cavall


Un amic meu, cubà d’origen, i que havia corregut molt de món, i moltes aventures sentimentals, polítiques i comercials intentava, mentres fèiem classes d’anglès, introduir-me en el abc del pensament econòmic. I em deia que entre persones serioses mai s’havia de parlar del valor d’una cosa, sinó del preu. Perquè el valor venia lligat a lo poc o molt que hauria costat aconseguir-ho i a les relaciones afectives que hi havia entre el objecte i el venedor. Però aquestes dues qualitats no donaven cap augment de preu al objecte en qüestió. El que donava preu a un objecte era única i exclusivament el desig que tenia el comprador de posseir-lo. Com més aspirants hi hagués i com més fort fos aquest desig major seria el preu. Em deia, a més, n’Humberto, que la millor manera de saber el preu d’una cosa era posar-la a subhasta.

Aquest nit passada haurà sortit a subhasta un cavall d’aquells que no solen sortir i que es permetrà saber que val un cavall jove, el que ha guanyat fins ara més doblers de la seva generació. El cavall en qüestió es Kesaco Phedo, un fill de Caballio in Blue (Quadrofenio-Starlette Begonia) i de Ferie de Vrie (Hetrevert-Konchita) i que es pot dir, en conseqüència, que en les seves venes no hi corr gens de sang americana i en canvi te entre el seus avantpassats cavalls francesos tan il·lustres i com Fandango, Kerjacques, Carioca II, Jamin etc. Però no és el pedigree el millor de Kesaco Phedo, el millor és, per ara, la seva vida esportiva realment excepcional per un cavall de quatre anys, i es que l’any passat va realitzar una proesa que ningú no havia fet des de l’any 1968 que és guanyar el Criterium del Tres Anys i el Prix Vincennes, que ve a ser el Criterium per a tres anys de trot muntat. Kesaco Phedo pertanyia, fins ahir, a una societat de dos membres un d’ells és la família Wildestein i l’altre, Alain Szwarc. Dos socis que no han estat capaços de posar-se d’acord sobre el que s’havia de fer amb Kesaco Phedo i, per això, l’han tret a subhasta.

Però la pregunta esta plantejada: ¿que pot valer un cavall de trot quan te una classe excepcional i tot un futur per davant? Els entesos diuen que per calcular el preu d’un cavall el primer que s’ha de mirar són els seus possibles guanys com a semental. Diuen també que l’habitual es multiplicar el preu d’una cubrició per 300, per saber el preu del swemental. Si posam que el guanyador del Criterium es converteix automàticament en un semental car, que no baixarà de mig milió de pessetes per cubrició, hem de calcular que Kesaco val, just com a semental, 150 milions de pessetes. Però el cas de Kesaco es rar perquè només te quatre anys i en te sis per davant per a aconseguir premis de gran nivell. El experts diuen que Kesaco pot aconseguir al llarg de la seva vida més de 75 milions de pessetes en premis. Si els sumam als 150, en tendrem 225. Aquesta seria la quantitat lògica que s’hauria de pagar, però hi ha un altra cosa que és mala de quantificar i és l’afectivitat i la possibilitat de viure una gran aventura amb un cavall que a més de doblers, doni fama i relacions socials —els propietaris el bons cavalls solen tenir molts d’amics—. Qui pot calcular això que val? Quan estan disposats a pagar els que tenen aquestes il·lusions. El resultat de la subhasta que es feia ahir vespre, dijous, ens permetrà treure el gat del sac. I amb tota exactitud.