Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 17/04/98

 

La primavera


Quan comença per a tu la primavera, benvolgut lector? Hauries d’anar alerta amb el que dius perquè respondre aquesta pregunta pot constituir una mena de psicoanàlisi que permetrà pouar en els plecs més amagats de la teva personalitat. Jo l’he formulada a un parell amics i la respostes han estat ben diverses. Els més científics s’han negat a definir-se, però m’ha fet notar que la primavera des del punt de vista botànic i zoològic és un moviment que ve del sud i que avança cap al nord a una mitjana d’uns trenta quilometres per dia. Altres amics, aquells que afirmen que és la mucosa bucal el seu òrgan mes sensible i matisat, com el cas de Guillem Oliver, diuen que per a ells no hi dubte que la primavera comença en el moment que al frit que fan al seu poble —a Sineu en el cas d’en Guillem— hi troben les primeres faves tendres. En Miquel Roca, el psiquiatra, em digué, que per a ell la primavera començava quan veia les primeres senyores amb falda curta i sense calces. Gabriel Janer afirma que ell inaugura la primavera al cor quan la flaire del violer arriba a les parts més receptives del seu nas.


Per a mi la primavera comença sempre el mateix dia, encara que a una hora distinta. El dia és el diumenge del Ram i enguany l’hora serà la 10,50 del mati. Serà el moment exacte on faran la primera carrera de la seva vida deu poltres que just —i alguns encara no— hauran complert els dos anys. Seran enguany el representants de la generació E. La primavera esclatarà al meu.


Això de córrer quan encara quasi no s’han complert els dos anys suscita cada any moltes controvèrsies. Els que s’aferren al pensament més clàssic en són enemics declarats. Afirmen que és un esforç que a la llarga s’ha de pagar, que cap d’aquest cavalls arribarà a l’edat madura amb possibilitats de competir, que cal deixar granar les bèsties, que la naturalesa ha de seguir el seu curs...etc. És en certa manera el pensament oriental i budista. En front hi estan el que creuen que el trot es semblarà de cada vegada més al galop on el cavall ha de guanyar els doblers quan encara és molt jove. Son el occidentalistes: els que volen que la paciència la tenguin els altres. Ells, a triomfar i a fer caramull, sense esperar l’amor de les tres taronges.


A la cursa del diumenge hi debuten 10 cavalls, i el primer que cal assenyalar es que dels deu, nou són fills de sementals americans, i hi podríem afegir que el semental que representa la raça francesa, Tresor Breton —el pare de “El Dandy Royal”–, té el seu padrí que és Nevele Pride un dels grans cavall americans. Tot plegat permet dir que L’americanització de la nostra cria sembla de cada vegada més indiscutible.


L’altra cosa que cal estacar és que el 30% dels cavalls que debuten són fills d’un mateix semental. És tracta de Z Afterburner, el fill d’Speedy Crown. No és casualitat que el tres siguin propietat de la Quadra Caixeta, propietària del semental. Serà una prova molt dura per Z. Afterburner. Si triomfen els seus fills, els comentaris seràn que el mèrit hi ha que repartir-lo entre el semental i els preparadors. Però si fracasa tant a un com als —al semental i als preparadors– els serà atribuït el 100% de la culpa i del desprestigi. I és que en el trot mallorquí els èxits son sempre relatius i a repartir, i els fracassos, absoluts i exclusius.