Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 14/06/01

 

El “resignao” més famós


He dit algunes vegades que una de les mancances que te la nostra llengua és no posseir una paraula ben adient per expressar el concepte que en castellà expressa la paraula “recela”, que en anglès és “teaser” i en francès “agaceur”. Com possiblemente saben ja els lectors del Diari de Balears el “recela”, “teaser” o “agaceur” és el cavall que té la ingrata tasca de provar si les egües estan receptives als favors que els ha de fer el semental i que quan està a punt de consumar el matrimoni és substituït pel semental que ha estat seleccionat mentre que el pobre “recela” se’n va amb un toc en els morros per no dir en altres bandes. Els andalusos tenen una paraula ben adient per designar el “recela”, en diuen el “resignao”.


El més famós dels “resignaos” que hi ha hagut a la història de la cria cavallar es sense cap dubte un cavall anomenat Godolphin Arabian. La seva història l’han contada diversos autors com Maurice Druon i Eugen Sue. La novel·la comença amb el naixement d’aquest poltre de raça àrab a Tunísia. El Bey —el governador— de Tunísia volgué quedar be amb el rei francès Lluís XV i li va enviar aquest poltre de capa negra i coll robust. Diuen que a Lluís XV li agradaven més les anques de les senyores que no las dels cavalls i no va fer gaire cas de l’obsequi que havia arribat procedent del Tunísia. Va quedar en mans dels seus criats que el llogaren perquè estiràs d’un carro que traginava aigua. En aquesta penosa situació el va descobrir William Cok que el va adquirir. En aquell dies Godolphin Arabian era denominat pel seu nom original, Shami. La llegenda diu que Shami no fou gaire ben rebut per l’encarregat de les quadres de Cok a Anglaterra —el trobà una mica petit i amb el coll excessivament ample— i varen decidir no emprar-lo com a semental, sinó com a “resignado”. Shami, tanmateix, estava enamorat d’una egua anomenada Roxana i el dia que li presentaren Roxana perquè provàs si estava receptiva, al veure que el retiraven per lliurar-la a un altre semental va envestir al que el subjectava i sense atendre a les raons del homes que intentaven impedir-ho va cobrir Roxana en un tres i no res. Shami només va gaudir d’una oportunitat, però l’aprofita i als onze mesos va néixer un pollí al que batiaren amb el nom de Lath i que era d’allò més bell. No solament fou bell, sinó que aviat demostrar unes grans aptituds per a córrer. Shami va adquirir un gran prestigi com a semental va abandonar el seu ofici de recela i va tenir diversos fills que dominaren les carreres a Anglaterra. Uns del nous fills de Shami fou Regulus que seria el pare de Spilette que seria la mare del famós Eclipse. Mentres, havia mort William Cok i els cavalls de la seva propietat foren adquirits per Duc de Godolphin que va tornar batiar a Shami i li posa el nom pel que seria mundialment conegut: Godolphin Arabian. Per el nou propietari Shami va produir cavalls de primera línia com foren Cade i Blank.


L’èxit de Godolphin com a semental es difícil de descriure. Fou tant gros que alguns experts han assegurat que avui en dia no hi cap cavall pura sang que no tengui a Godolphin com un dels seus avantpassats.


Godolphin Arabian va morir el 1753. Esta enterrat a una finca entre Newmarket a Cambridge i va tenir l’honor que el pintàs, després de mort, inspirant-se amb un quadre anteriort de Morier, el millor pintor de cavalls de carreres que hi ha hagut mai: George Stubbs.