Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 20/06/02

 

Una revolució?


Tenc alguns amics que sempre en diuen que el dia d’anar a Paris a veure bones carreres no és el dia del Gran Premi d’Amèrica, que es corr per Gener, sinó el dia del President de la República, que ho fa per Juny. Diumenge passat ho era el dia del President. Si els meus amics prefereixen la reunió del President de la República no és per mor del seu esperit antimonàrquic ni tan sols perquè Paris en juny es molt mes amable per passejar que per Gener i les dones de Paris mostren més les cames i els espatllons que l’hivern. No, els meus amics prefereixen la reunió del President perquè en el mateix dia hi ha quatre carreres de grup I, es a dir, carreres de la màxima categoria: El René Bailliere, el President de la República, el Prix d’Essai, i el Capuccine que enguany ha passat a denominar-se Albert Viel en honor d’aquest gran criador normandes que tant va fer per la raça francesa a la que tant estimava. Dos noms —un de cavall i un del menador— excel·liren sobre els altres. El del cavall es el de Cocktail Jet, que fa ver un doble, vull dir que un fill seu —Kerido de Donjon, nascut al mateix lloc que el tan estimat Minuo de Donjon— va guanyar amb tota autoritat el Premi President de la República al trot muntat. Cocktail Jet es el pare també de Lucky Hil la guanyadora del Premi Albert Viel. Cocktail Jet s’ha convertit en el líder indiscutible dels sementals francesos. La categoria de Cocktail Jet ja va ser endevinada per el vell Albert Viel, que fou com he dit un gran defensor de la raça francesa i que, quan decidí fugir per una sola vegada dels seus principis, ho feu comprant un filla jove de Cocktail Jet. Sé d’un amic —Llorenç Gili que te a Mallorca un poltre de Cocktail Jet i que aquestes noticies el deuen fer, lògicament, feliç.


L’altre gran protagonista de la reunió que es fa fer diumenge passat a Paris fou el menador Philippe Masschaelle. Ho va ser perquè va guanyar dues carreres. Una fou l’esmentat Premi President de la República i l’altre el Prix d’Essai. La primera la va guanyar —ja ho dit– amb Kerido de Donjon. El premi Prix d’Essai amb Leda d’Occagnes. Però el belga Philippe Maschaelle no només va ser protagonista per m guanyar dues carreres, sinó perquè va protagonitzar una autentica revolució amb la manera de colcar sobre el cavall al trot muntat. Normalment el “jockeys” de trot muntat ho fan en el centre del cavalls i duen l’esquena dreta i mirant de seguir el moviment que els imposa el cavall. Philippe Masschael mena una mica mes endavant, ho fa sempre en suspensió sense seguir el moviment del cavall i amb l’esquena vinclada cap al davant. Sembla un granot. Això és el que li deien els francesos abans de que guanyàs: talment un granot. Ara ja n’hi que l’imiten i els savis diuen que això pot significar una revolució comparable a la que va fer Fosbury em el salt d’altura.