Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 3/02/07

 

Sense alenar


En medicina sol ser habitual emprar la paraula, l’adjectiu, anaerobi o anaeròbic. Es fa quan es vol indicar que es un fenomen o una reacció que es realitza sense la presència d’oxigen. Un microbi és anaeròbic quan es capaç de viure sense la presència d’oxigen. Per extensió i sobretot en medicina esportiva es diu que un esforç es anaeròbic quan ens fa sense alenar, es a dir, sense capturar o oxigen de l’exterior. Dic tot això per poder explicar que el diumenge passat durant el gran premi de Manacor es va produir un magnífic esforç anaeròbic. Es que hi va haver un cavall que va córrer sense alenar?, per ventura us demanareu. Un cavall, no, però un manador, sí. Aquest manador fou ni més ni pus que Antoni Solivelles, el que duia les rendes d’Alex Kid, el cavall llucmajorer que feu segon i que va enlluernar a tot el públic que va tenir la sort, la incomparable sort de poder presenciar en viu la més famosa i important de les curses que es convoquen a l’hipòdrom del petit, però entranyable hipòdrom de Manacor. He de ser honrat i us he de dir que el que us conte —el fet de que en Toni Solivelles fes la carrera sense alenar— no es producte directa de la meva observació: es el que m’han contat i assegurat els que també participaven a la carrera i admiraven l’esforç que feien el cavall, Alex Kid. I el seu manador Antoni Solivelles. Jo, quan m’ho contaven, tot argumentant-me, que el cavall requereix una conducció tan atenta que no dona temps a alenar, replicava, des del reste —petit— de racionalisme que en queda quan parlo de cavalls, que es impossible que un home estigué prop de tres minuts sense alenar. Em concediren la possibilitat de que a les primeres voltes en Toni pegàs qualque glopada per refrescar, però en juraren i perjuraren que feu, al manco tota la darrera volta amb el nas i la boca ben tancats. I a mi m’ensenyaren que quan aquest dos, o tres orificis estan closos l’aire no pot penetrar en els es pulmons, com deien els malalts que fa molt temps, ai!, visitava.

Si no vaig poder copsar el detalls sobre Alex Kid era perquè el meus ulls observaven el seré i elegant trot de Ali —em permetran els afeccionats recordar que fou aquest el cavall que va guanyar— i la molt i molt senyora conducció de Tomàs Garcias. Una lliçó que va continuar després d’acabar la cursa quan va fer la passejada triomfal davant un públic una mica ferit perquè el seu ídol J. A. Riera havia estat derrotat. En Tomàs, que ho sabia, es va limitar a alçar lleugerament el dit matapuces en agraïment dels aplaudiments i a mirar l’horitzó on hi estaven pintats el inimitables colors que compareixen els capvespres de juny. Com un autèntic lord anglès.

Diumenge a Son Pardo tindrem la oportunitat de tornar veure Alex Kid, el cavall que fent segon sembla que ha fet primer. Mirau, per favor, si alena o no, en Toni Solivellas.