Francesc Bujosa :: Pàgina oficial

 

Son Dureta


Fou Bernard Shaw qui digué un dia que entre un bon metge i un mal metge hi havia una gran diferència, però que entre un bon metge i una persona qualsevol, però en sentit comú, la diferència era mínima. La sentència pronunciada a final del segle XIX, quan la medicina no havia adquirit l'enorme desenvolupament del que gaudeix avui en dia, tenia prou sentit. Avui en dia, no. Però si substituïm la medicina per la pedagogia o la psicologia l'aforisme no deixa de ser prou proper a la veritat.

  1. Entre aquestes coses que saben els bons psicòlegs, però que també saben les persones velles i de sentit comú, és que amb l'edat augmenta la fragilitat o labilitat sentimental. Aquest canvi psicològic és el que vaig constatar ben palpablement jo dissabte passat quan vaig assistir emocionat a l'homenatge a una munió de persones que al llarg de molts d'anys havien treballat perquè Son Dureta tengués la categoria i el prestigi mèdic i científic que sens dubte avui en dia té. La meva simpatia ja se'm despertà en els primers moments, quan vaig sentir la música que acompanyava el lliurament dels premis. Ara ja no era l'acostumada i insuportable marxa triomfal d'Aida —insuportable per triomfalista i militarista-, sinó la meravellosa, cívica i humana cançó que escrigueren en el seu dia Vinicius de Moraes i Tom Jobim.

L'emoció que despertà la musica augmentà amb el record d'aquelles persones, algunes afortunadament presents i altres malauradament ja definitivament absents, com el meu enyorat amic Antoni Obrador, que dedicaren, no sense importants renúncies econòmiques, la seva vida a l'assistència sanitària en el si d'una institució que més d'una vegada fou atacada de manera immisericordiosa en defensa d'interessos poc confessables. Que ho eren de merescudes les medalles que s'hi lliuraren! Que ho eren de tendres i agraïts els records que se'm suscitaren! Vaig intentar que els esmentats sentiments no predominassin massa o que, almanco, no fossin sentiments deslligats de les idees.

Vaig recordar que vaig compartir molts de principis morals amb aquelles persones que estaven damunt l'escenari i els que hi haurien d'haver estat, si no fos perquè la maleïda llei natural ho ha impedit. Alguns d'aquests principis morals han quedat, per ventura, desfasats; d'altres, en canvi, romanen, al meu parer, indelebles. Un d'ells és que tots els homes hem de tenir les mateixes oportunitats pel que fa a la salut i a l'educació. Una societat digna no pot tolerar que, per motius o raons econòmiques, s'estableixin nivells de qualitat diferent quan s'ha de donar educació a un al·lot o assistència mèdica a un malalt. No hi pot haver discriminacions en aquests aspectes! Aquest principi, que encara compartim la majoria dels que eren al Principal dissabte passat, inclou també el de tenir un respecte a tots els drets que tenen els pacients, entre ells, naturalment, el de ser atesos en la llengua amb què es trobin més còmodes.

Un dret que va lligat òbviament al deure que ha de tenir el personal assistencial de conèixer, ara i aquí, les dues llengües oficials de la nostra Comunitat. He de citar Dürrenmatt? En el discurs que pronuncià, el Conseller de Sanitat féu una referència ferma i decidida a la propera Facultat de Medicina. Quina il·lusió li hauria fet sentir-ho a n'Antoni Obrador! Serà una mesura congruent amb els principis abans esmentats: el nostre petit país tampoc no pot ser discriminat pel que fa a la formació dels metges.

En acabar, i mentres bevíem una copa de cava, algú em digué que hi ha una comissió d'experts que discuteix quin és el nom que s'haurà de posar al nou hospital universitari que vendrà a substituir l'actual. Que quina era la meva opinió? Jo li vaig dir que ho tenia clar: "Son Dureta". Em replicà que Son Dureta era un topònim que no correspondria a la realitat. Vaig intentar explicar-li que Son Dureta serà per a "nosaltres" el topònim que donarà nom —una metonímia?— a aquell esperit al qual s'acabava de retre tan just homenatge. Un esperit que no estic segur d'haver donat a conèixer amb les meves, segurament maldestres, paraules.




COMENTARIS DELS LECTORS

Copiats el 1-2-10 a les 16:17


En el 39 ya hubo represión, como hoy, prohibición como hoy, y sanciones, como pasa ahora.

Ese desencuentro muy difícilmente vaya a desaparecer entre nosotros. Observamos diferentes caras en la luna. No vemos lo mismo.

C


Dr. Bujosa, vostè sap ben bé que per liderar una Facultat de Medicina com la que molts desitjam, fa falta una persona com vostè. Aquests auto-impulsats “salvadors” dels estudis de medicina a la nostra comunitat no són només psicòlegs i pedagogs, també hi ha químics. Químics? I el degà un petimetre, no?

Un de la vila


Xesc, El "copyright de transmissió" de la frase de Durrenmat sobre la tristesa dels temps en que cal lluitar per allò que és evident, ja és ben teu. Dommage que encara sia tan vigent. Per cert que aquesta expressió, sense dubte pel seu encert i aplicabilitat, ha tengut molts de pares putatius, tot i que documentada a un llibre del dramaturg.L'emprava molt Vázquez Montalbán.S'ha atribuïda frequentment al Che Guevara i fins-i-tot a Bertold Brecht, possiblement confonent-la amb aquella altra de "són mals

temps per a la lírica". Enhorabona pels teus articles.

Maties O


A Tinc un Dubte: Sa Paparra no se va embolicar mai amb cap pedagog i a més en té qualcún a la seva familia. Sa Paparra se va cansar de sentir dois sobre l'educació: Que si "traumes", que si "motivacions", que si "marginacions", que si "discriminacions"...

Educar, per Sa Papara, té dues definicions. La de Plató "Donar al cos i a l'ànima tota la bellesa i perfecció posibles", i la casolana i real: "Educar és preparar per a la vida". I d'això, la Pedagogia en fuig com del dimoni.

Sa Paparra


Idò això ha passat de veres a Son Dureta

Un sr va anar a fer-se un TAC i esperava a la sala d’espera a que el cridessin. quan va sortir una infermera i va dir “ los de atà!!!”

el sr de devora li va dir “tu que no t’has de fer un TAC?, idò has d’anar cap allà...”

El ficaren dins una ambulància i els cap d’un bon temps aquell exclamà “ i on em duen a fer un TAC?” I el xofer li va dir “ Vostè no va a Artà?

el bunyolí


Dos pagesos van a Son Dureta. Els metge visita un d'ells li precriu un medicament per via "rectal".

En sortir el pacient demana al company si ha entés com ho havia de pendre, i resulta que cap dels dos ho ha entés. Tonene a entrar i demanar si li pot repetir que no ho ha entés... i el metge li diu que ho ha de pendre per via anal...

En sortir, un li diu a l'altre: "tu que ho ha entés? i cap dels dos havien entés res... Un d'ells diu.. "No tornis a entrar que s'enfadarà!"...però el pacient torna entrar i el metge li diu que le se posi dins el cul!

En sortir, l'amic li diu al pacient. " Jo ja t'ho deia que s'enfadaria!"

uns de poble


En mallorquí, quant un no hi és tot deim: Aquest no té dibuix!

en canvi no deim res d'aquest no parla català

Jo propòs que tothom passi un reciclatge de dibuix...

Es bàmbol


Pareix que Sa Paparra se n va embolicar i va sortir escaldat ambs els pedagogs.

Tinc un dubte


Tota la meva familia i jo ens hem dedicat sempre a l'ensenyament. Tant a primari, secundaria i universitaria.

Tres generacions de d'ensenyants.

Vull dir una cosa. Un gran professor de pedagogia que vaig tenir el 1960, deia que tota la Pedagogia escolar cabia en un paper de fumar:

"Els nins amb molt d'amor i el pares a ca seva".

Jo posaria com a llibre de text de pedagogia, "Tom Sawyer" i "Les aventuras de Guillermo" de na Richmal Crompton (professora).

Aquestes dues obres ho diuen tot sobre els nins.

Sa Paparra


La Pedagogia, va dir el professor Antoni Artigues, és una presa de pèl i una pèrdua de temps.

Idò?

Idò


Quins son millors? els psicòlegs o els pedagogs?

Atento


Por alusiones de Sol

Soy el web master de Xesc Bujosa y quiero aclarar algo que él ha olvidado. Actualizo su página web los martes, publicando sus artículos con todos los comentarios justo antes de que desaparezcan de la versión digital de este diario. Por tanto no se podrá ver este artículo ni oír el vídeo hasta ese día.

Angel Pascual Rodrigo


I dels Psicopedegots què me'n diu?

cris


La Web és bona però la música no sona.

Sol


Ets un Crak Xesc, i saps que podries dirigir el projecte de la facultat de Medicina a la perfecció. No és mala idea que proposesis unes bases per el nou centre de formació. Enhorabona per l'escrit (encara que els aclariments d'aquest darrer comentari a Atento, els considero encara millors que l'article). Sens dubte ets l'articulista més llegit i cometat del diari. Basta en comparar les visites rebudes en 24 hores amb l'article del geograf que xucla roda (el qual ni li deixen cap comentari i tan sols l'han llegit 71 persones, les quals l'han puntuat amb 2 estrelles). A veure si li apujen el sou Dr. Bujosa!

Jack_Herer


Benvolgut “Atento”. Tres coses:

1-No s'atrevesqui a posar messions a favor del meu possible lideratge: les perdrà, de totes, totes. Ha de saber que som perfectament conscient de la meva absoluta manca de capacitat per liderar i, en general, per donar ordres o comandar. Deu Nostre Senyor ha sabut, però, compensar aquesta incapacitat amb una falta de vocació per a ser “jefe” de qualsevol cosa. Ho he dit alguna vegada i ara ho torn repetir: mai he tengut vocació de bisbe, sí, per ventura, de teòleg o, si això darrer no fos possible per falta de cervell, al menys la de poder ser un bon predicador de poble. Les meves aspiracions són, ja veu, molt més modestes. Poder escriure, aquí i allà, alguna cosa que tengui un mínim d'interès i poder donar classes en aquesta tan desitjada Facultat de Medicina de les Illes Balears. Li assegur, però, que, en aquest cas, faré tot el possible per a que els meus sermons no siguin dels pitjors. Pel que fa a aquest lideratge vostè no ha de patir: en conec molts que si la tenen, aquesta vocació, i que estarien disposats fins i tot a transvestir-se per poder donar –diuen– aquest servei a la societat. No en mancaran. Respecte al que diu de la meva qualificació professional no la negaré i li diré, a més, que n'estic del tot orgullós entre altres coses perquè me la concediren, per dues vegades, dos tribunals al membres dels quals jo admirava molt. Fou un honor. La cosa del prestigi és molt més problemàtica i incerta, però adoptaré aquella recomanació tan mallorquina de “Val més creure-ho que anar-ho a cercar”.

2- Durrenmatt. Dec a Maties Oliver el coneixement de la magnífica sentència de Durrenmatt que més o menys deia: “És trist que ens hagin de passar la vida lluitant pel que és obvi”. O no és obvi que és millor un metge que sàpiga les dues llengües oficials que un que només en sàpiga una? Tant com és millor que un cirurgià que tengui les dues mans que un manco, dic sigui amb tots els meus respectes pel que han tengut la desgràcia de perdre alguna extremitat.

3.Si vol saber quina es la meva versió preferida de la Garota de Ipanema, la podrà sentir fent un clic a la meva pàgina web : francescbujosa.com. El meu webmaster ( Angel Pascual Rodrigo) em resulta prou car (em costa tres vegades més introduir l'article a la xarxa que el que em donen al diari per escriure'l) però ho fa molt bé. Ho comprovi, per favor.

Salutacions i agraït.

xesc bujosa


Ja fa un temps vaig llegir una carta an es director, no record de qui i no sé si en es Diari de Balears o a un altre, en què es proposava anomenar "Emili Darder" es nou hospital i certament és una proposta que no està mica malament. Allò llamentable, però, és que innecessàriament s'ha construït un nou hospital quan bastava reformar o transformar es que hi havia. I sobre sa qüestió lingüística dir que es catalanoparlants som es que més generacions duim en aquestes illes i que, només per això, són es altres es qui s'han d'adaptar a naltros i no a s'enrevés i que he patit en més d'una vegada, en carn pròpia no moltes tampoc, sa desconsideració de determinats professionals sanitaris pes fet de expressar-me en català

Joan de Balàfia


L'escorpí era el que el granot duia damunt l'esquena, no? I encara li va clavar el fibló!

Tirurit


Candle: A mi també, només que l'escorpí no em recorda precisament als espanyols bilingües.

Busqueret


Disculpas, Busqueret

Candle



Hombre Barrufet, si nos ponemos a establecer paralelismos...

y a mí que todo este sectarismo me recuerda la fábula del escorpión y la rana.

Candle


Amb això de les llengues i metges, em ve a la memòria aquella frase de Lincoln:

"Una nació pot esser o tota esclava o tota lliure. El que no pot esser, és que mitja nació sigui esclava de l'altre meitat lliure".

Dit d'una altra manera: Una nació pot esser o tota monolingüe o tota bilingüe, però no que una part hagi d'esser bilingüe perque l'altra pugui viure perfectament solament essent monolingüe.

Mirin Suïssa.

Busqueret


Sr. Bujosa:

Enhorabuena una vez más por los recuerdos, sentimientos y reflexiones que nos comunica. Estoy convencido que por su cualificación profesional y por su prestigio pocos en las Baleares dudarán de que sea usted a quien encargarán liderar este proyecto de la Facultad de Medicina que tanta ilusión les hacía y hace a usted y a sus amigos. Ojalá mis ojos puedan verlo. ¿Podría explicarme lo de la cita de Dürrenmat? Y de la garota de Ipanema ¿qué versión es su preferida? Gracias de antemano.

Atento


Idò "si va", que n'aprengui o que cerqui un traductor, Això és el que feim els mallorquins davant qualsevol llengua: o aprenir-la o fer que ens tradueixi qualque amic o conegut. A vegades pagant i tot.

Busqueret


Sí "le viene" ya que "si va" querrá su historial en lengua legible en todo el territorio, para que no se le queje ningún médico.

Rayas


Idò això, que cada metge escrigui a l'ordinador comú amb qualsevol de les dues llengües OFICIALS de la terra. I que ho faci lliurement.


I a més, això només és una questió entre metges, perquè al pacient no li va ni ve amb quina de les dues llengües de l'Autonomia el seu metge faci l'historial clínic. Ell ni se'n entera. Ell només conta o gemega.

Tirurit


Tirurit: L'ordinador és comú, l'llengua no ho és? he he he

Una llengua no es pot imposar, qué és això que diu vosté que no pot ser!! Tothom ha de ser lliure per a parlar la o escriure la , sense coaccions de cap mena.

clar i català


"Las medias verdades son las vecinas de las más sucias mentiras", cuenta el dicho, D. Titurí.

Que se quieran dar prioridades o N C vale, pero que se diga a las claras.


Con tal medida, encuentro que no se prioriza la aptitud académica ni el estatus del médico. Lo que prima es que acredite determinada consonante, cuando bastaría un manual sobre el cos humà... en català es clar.

Por tal causa yo me pregunto si el grado de alejamiento que provocaría (médico "obligado" - pacients "nadius") si sería "saludable" y también hablo con conocimiento de causa.

Yo no deseo para mis vecinos de Pac un trato desigual, pero tampoco para el médico. Por eso pienso que las cosas como estaban , estaban bien. Y con lo que estamos "sufriendo" no tiene que venir alguien que viva del momio a poner "emperoms" a ningú.

Palotes II


Jo trob que el senyor Bujosa té tota la raó, tant amb la questió lingüistica, com amb la de "Son Dureta" com a nom del nou centre médic.

L'altre dia ja vaig comentar que a un centre médic de Palma amb 8 metges, 6 saben mallorquí o ho són, i 2 no.

Per aquests dos senyors, els altres sis han d'escriure els historials de les visites dels pacients, al ordenador comu, sempre en castellà.

O sia que això de tenir DUES llengües oficials per triar, no pot esser.

Els 6 metges nadius, s'han d'adaptar als dos vinguts de fora que no volen aprendre la llengüa, també oficial, del lloc on treballen i que aiximateix és la de molts dels seus pacients.

Això és just ilegal? Els ho sembla? A mi no.

Tirurit


Si me permite, me sumo al brindis con un café mattutino. Pero me parece muy mal que un médico dirija, o recete obligación (culturalmente hablando) a otro médico.

¿Abrimos la puerta a la guardería?

Palote

Diari de Balears :: 30/1/10