Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 3/06/07

 

Diada de la Hispanitat: Tap Dance Kid


Demà dissabte es disputa la diada de la hispanitat i quasi tot el món del trot sap que el gran protagonista de la jornada serà un cavall que no hi serà a l’hipòdrom, sinó a un corral, no lluny de Mercapalma, on es passarà el dia dedicat a la seva afecció preferida que es la de pasturar, espipellar quatre brins, i mirar com passen els niguls. No, Tap Dance Kid no correrà a la diada, però si ho faran els seus gens i els seus fills, i de valent. Al critèrium dels dos anys, la primera cursa clàssica amb la que s’encaren els animals d’aquesta edat, el gran favorit es Bambi Loyal i no ho és un fill d’en Tap, però sí ho són tres del altres cinc participants: Black Crown, Batec de Tap i Babieca G.S. Que tres dels sis millors cavalls de la generació —el 50%, idò— siguin fills d’un mateix semental és un record difícil d’igualar i un fet digne de la major consideració. I més encara si tenim en compte que a les Balears l’any 1994 —el de la generació B— naixeren més de 300 cavalls trotadors dels quals com a mínim n’hi ha 275 que son vius. D’aquests 275 únicament n’hi ha 17 que siguin fills d’en Tap Dance Kid, es a dir, un 6%. Si comparau aquesta xifra amb la del 50% de la qual parlàvem fa poc serà innecessari qualsevol comentari que jo pugui fer sobre l’efectivitat de Tap Dance Kid com a reproductor. Però la presència/absència de Tap Dance Kid no es limitarà a la brega dels dos anys. A la cursa més ben dotada del programa —atenció: són 250.000 pessetes pel guanyador—, el Premi Comunitat Autònoma, hi haurà també presència genètica de Tap Dance Kid. A aquesta cursa sobre la distància de 2200 metres amb sortida a l’autostart i reservada als cavalls nacionals hi participen —la majoria— animals madurs, però també, afortunadament, alguns prometadors cavalls de només tres anys: uns valents han acceptat el repte de córrer i amb igualtat de condicions amb els més vells. Ben fet: a aquesta vida hi ha que ser agosarat. I a més diré que els jovenets no sortiran batuts a la pista. ¡Que vagin alerta, però molt alerta, els vells! Dos joves hi ha que poden presentar les seves opcions per embutxacar-se les 250.000: Alí G. S. i Alex Kid. Sabeu de qui són fills els dos? Efectivament: de Tap Dance Kid. Si un dels dos guanyava el premi i ens fes reviure així la inoblidable victòria de Misi Mar, l’únic —o única ja que tractava d’una egua— tres anys que fins ara ha esta capaç de derrotar els vells en aquesta carrera, hi haurà carreretes per anar a veure en Solivellas, el “maitre etalonnier” del fill de Speedy Somolli, i posar les egües en a la llista d’espera per a la propera temporada de cubrició. Qui vulgui aquest servei haurà que escaldar, emperò, deu bitllets dels blaus.

Esperareu un comentari sobre l’afer de la pista de Son Pardo. Al meu parer ha estat un error per part de la direcció. D’això no hi ha cap dubte. La meva pregunta, tanmateix, es aquesta: l’esmentat error ens ha de fer oblidar els encerts que fins ara hi ha hagut amb la nova direcció? Quantes coses s’han arreglades, que feia mil anys que arrossegaven? Hi havia hagut, mai, un director amb el tarannà tan educat i dialogant com el d’en Sebastià Riera? Hem de ser sempre tan caïnites els mallorquins i només hem de tocar les campanes quan hi ha un mort o una desgràcia?