Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 21/09/00

 

Testosterona



Eren —em sembla recordar: ja fa molt de temps que ho vaig estudiar— les cèl·lules intersticials de Leydig les que produïen la hormona anomenada testosterona. Les cèl·lules de Leydig viuen en gran quantitat en els testicles i en molta menor quantitat en els ovaris. La testosterona ha tengut molt bona premsa en una cultura, com la nostra, dominada pel masclisme. Lògicament. L’han relacionada amb el valor i amb la potència muscular. No són pocs els entrenadors d’atletes humans que l’han emprada per a millorar el rendiment. Però el món del trot dona arguments per pensar que la testosterona no té tantes virtuts com diuen i propugnen militars poc il·lustrats. Perquè dic això? Molt senzillament, perquè resulta que el dos millors cavalls que ara hi ha en el món en tenen poca de testosterona en la seva sang. Un, Moni Maker, perquè es femella i no te m ni ha tengut mai testicles i l’altra Victory Tilly perquè, encara que hi va néixer amb testicles, els hi llevaren: el sanaren.


Sense gaire testosterona intentarà Moni Maker, aquest final de mes, la que segurament serà la darrera gesta. L’egua te vuit anys i l’any qui ve començarà a criar. El seu entrenador i els seus propietaris han pensat que seria un bon acomiadament de la seva vida esportiva intentar batre el record del món de trot muntat i s’ha posat a fer proves. El projecte es que ho intenti oficialment al famós hipòdrom de la Red Mile de Lexington, al Estat de Kentucky. Tampoc durà molta tetostarona la persona que tendrà l’honor de seure damunt la sella en aquest intent d’establir una millor marca ja que es tracta una famosa jockey americana anomenada Julie Krone. La distància seran 1600 metre darrera autostart i dos cavalls acompanyaren a Moni Maker en el seu intent. Els que saben una mica de trot recordaran que el primer gran record de trot muntat americà el va tenir aquell famós cavall blanc anomenat Greyhound —també un senat— que va trotar a 1.15.4. i que actualment el té Preferential en 1.13.6. Jimmy Takter, al que vaig veure i sentir declarar, just quan Moni Maker acabava de guanyar el Gran Premi d’Amèrica, que pensava que l’egua tenia actituds per córrer al trot muntat, creu que Moni Maker te capacitat per rebaixar aquesta marca de Preferential. Jo pregaré per ella.


Si Moni Maker és el primer exemple de les coses que es poden fer sense testosterona, l’altre és Victory Tilly. El guanyador de la passada Elitloppet va tornar demostrar el diumenge passat a l’hipòdrom d’Aby que actualment ningú és capaç de guanyar-li. Ni tan sols General de Pommeau que fou derrotat de forma claríssima. Quan va haver acabat la carrera li demanaren a Jules Lepennetier, el preparador i menador de General de Pommeau si algun dia General podria guanyar A Victory Tilly. Jules Lepennetier s’ho va pensar una mica i contesta: “Sí, el dia que Victory Tilly corri amb una cama de fusta. Fins llavors sembla impossible”.


No crec que fos la testosterona de Jules Lepennetir la que li ajuda a donar aquesta exemple d’humilitat i realisme. Tampoc per això serveix.