Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 17/02/07

 

Trempó i temperar


Aquesta setmana es produeix un canvi prou important en la vida del cavallistes: comença la temporada nocturna. Les curses deixen de fer-se els diumenges capvespre i passan al divendres per la nit. Hi ha alguna pèrdua en el canvi: ells diumenges després del la sesta et compareix com un buit vital que no pot omplir ni es nedar ni es pescar raors. Però hi ha també guanys indiscutibles. El primer, al meu entendre, el poder gaudir, conjuntament, de la companyia dels estels i dels cavalls. Sota els estels, a Son Pardo, és fàcil endevinar la felicitat que hom hauria fruit si hagués viscut a altres èpoques geològiques on hi havia molt més cavalls i menys homens sapiens. No és solament el cor el que pot gaudir de la nit del divendres: també la pell. L’aire de la nit, perfumat de sentors de palla i civada quan passa per l’hipòdrom, és un bàlsam que acarona la vostra epidermis i la reconforta de les inclemències diürnes de l’estiu i de les eternes mancances de carícies de que pateix. També les orelles poden fruir de les nits hípiques. Ho dic no solament pensant en la percussió rítmica i acompassada que produeixen els cacs d’un cavall ben equilibrat que assaja abans de començar la cursa, ho dic perquè els altres anys, a la nit, hi havia música en viu a Son Pardo. Quan l’elecció del tocadors era encertada la música esdevenia més que un grata companyia. Algun any hi he sentit un cantant i guitarrer sud-americà que feu una versió de Blue Moon, que pouava —us ho assegur— en els sentiments més íntims dels que l’escoltàvem. Si m’heu de saber guardar el secret vos diré que vaig aprofitar l’avinentesa per jurar amor etern, encara que no exclusiu, a una bella jovençana. Una jovençana de cuixa gruixuda i de pitrera ample anomenada Lutine. Mai no he traït el jurament que li faig fer mentre sonava la meravellosa cançó que composà R. Rodgers.

M’agradaria poder-vos dir que també el paladar pot gaudir a les reunions dels divendres per la nit. No ho faré perquè al meu parer la gastronomia podria millorar molt Son Pardo. Si hi voleu sopar i em voleu d’acceptar un consell, vos diré que el millor que podeu fer es solidaritzar-vos amb el cavalls i esdevenir, per una nit, vegetarians. Resistiu la temptació de la carn —la d’engolir— i concentrau la vostra atenció en el trempó. Es probable que els pebres siguin del pla de Sant Jordi, les tomàtigues portolanes, la ceba poblarà, l’oli de Caimari i la sal de cocó. Si és així o, al manco, sou capaços de imaginar-lo talment em donareu les gràcies pel consell. Pel mateix preu, per les mateixes gràcies, hi afegiré un altre recomanació: anau-hi prest. Si ho feis així, agafareu bona taula, el trempó estarà al dente i no pansit, i podreu demanar-li al cantant que quan li faceu senya amollí el Blue Moon. Serà el moment adient per fer una declaració d’amor. A la persona que estimau teniu al costat, si això no és possible, que el món és mes envitrecollat del que ens pensam, a una de les artistes que, seductores i generoses, mostren les cuixes, llargues i arrodonides, al mig de la pista.