Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 4/07/02

 

Amb tres dies


Quan es parla d’erotisme s’acostuma a emprar una sentència que diu. “No hi ha dones frígides: el que hi ha són homes maldestres” Jo no sé si aquesta frases respon a la veritat i si es pròpia de la mentalitat masclista o, pel contrari, seria admesa per les feministes. Jo la vaig recordar no fa molt de dies quan llegia unes declaracions d’un aregador de cavalls que deia que no hi ha animals renegos: el que hi ha són aregadors maldestres. Qui deia això era Nicolau Blondeau, el més famós aregador de cavalls de França. Encara que Nicolau Blondeau arega cavalls per qualsevol especialitat hípica el que més fa es aregar cavalls per córrer al galop. La seva fama l’ha guanyada amb la practica d’aregar cavall amb tres dies. Només en tres dies! Els cavalls arriben a les seves quadres de Samur el dijous vespre i el dilluns dematí el propietari o l’entrenador el pot anar a recollir perquè el cavall ha tornat un animal dòcil que sap fer tot el que necessita saber un animal de carreres, fins i tot entrar sense cap problema als estrets caixons des d’on donen la sortida a les corregudes de galop. Encara que la major part de cavalls són joves que necessiten aregar a Nicolau Blondeau li arriben, també, cavalls d’edat dificultosos, un que no volen entrar a un estable o no volen pujar al remolc i l’èxit de Nicolau Blondeau és idèntic que amb el cavalls joves. Amb tres dies transforma el cavall.


Quin es el mètode de Nicolau Blandeau? Consisteix bàsicament en fer-se amic de l’animal i per això el sistema comença amb una llarga conversa amb el cavall. Dic conversa en el sentit literal del terme, no en el sentit en que s’empra per aquí que quan un diu que va a conversar amb el cavall vol dir que li va a pegar. No, Nicolau Blondeau no pega mai als seus cavalls. Sap que el fuet es l’eina del beneits. La primera vegada que veu el cavall entra a la quadra amb ell i hi està una hora i mitja parlant amb veu baixa al cavall fins que aquest se n’adona de que aquell home no és un adversari, sinó un amic. Després de la llarga conversa, amb veu baixa —xixiuant—, comencen les carícies, perquè a tots el cavalls, sense excepció, els agrada ser acaronats. Nicolau Blondeau diu que es un experiència única i magnifica veure com converteixes un animal desconfiat i poderós en un animal de companyia i de joc. Diu que si el cavall tengués la mida d’un moix, al segon seria capaç de agafar-lo amb braços i tenir-lo sobre ses cuixes. Una vegada agafada la confiança tot ve costa per avall. El mateix dia es posa el cabestrell i la sella i munta molt a poc a poc sobre el cavall que segueix tenint confiança amb l’aregador. El segon dia el cavall i el genet ja surten al camp on el cavall trota i galopa i obeeix a les ordes que li dona l’aregador. El tercer dia el cavall es traslladat a l’hipòdrom i li ensenyen a sortir i a comportar-se dins el pilot de cavalls. El cavall esta aregat.


Nicolau Blondeau explica que ell només va feina amb tres cavalls simultàniament fins que els te aregat, després n’hi arriben altres tres i així successivament. Blondeau diu que ell no te cap condició especial i que el seu mètode pot ser après per qualsevol persona que tengui una mica de seny. Diu també que uns dels errors que més sovint es cometen és de posar-se darrera el cavall per fer-lo entrar al remolc. Diu que el cavall s’assusta de les coses que te darrera i vol fugir i ningú que te ganes de fugir es fica dins un forat que no te altra sortida.


Blondeau resumeix la seva filosofia dient que el que pretén es que la relació de l’home i el cavall sigui senzilla per l’home i agradable pel cavall. Amen.