Francesc Bujosa :: Diari de Balears :: 20/04/06

 

El trot en el món


El trot és una modalitat esportiva estesa a bona part del món amb l’excepció dels Països de l’Est i els Països Àrabs. Per saber el pes que cada país té convé repassar la llista de pollins que neixen cada any als diversos països. Aquesta llista és la següent:


França 10.727

Estats Units 9.974

Austràlia 6.146

Itàlia 4.793

Canadà 4.496

Suècia 3.901

Finlàndia 1.600

Alemanya 1245

Noruega 697

Dinamarca 656

Bèlgica 603

Espanya 450

Holanda 429

Suïssa 70

Txèquia 9.


La llista de dalt permet pocs dubtes sobre quins són els països Europeus en que el trot té més importància. Però hi ha un fet que és necessari subretxar i és que si relativitzam aquestes magnituds absolutes i cercam el nombre d’habitats per cavall és Suècia la que encapçala la llista amb una cavall per cada 1800 habitants mentres que França ja serien 5.900 els habitants per cavall. Més cridaner és el cas de les Balears. Amb la columna hem posat Espanya, però és de sobres conegut que a la Península Ibèrica no hi neixen cavalls de trot i que per tant si només contemplassim les Illes Balears hauríem de dividir un milió d’habitants pel 450 cavalls de trot que neixen cada any. El resultat seria de 2.222 habitants per pollí, la qual cosa es situa en el segon lloc del món, després de Suècia, d’habitants per pollí i, si distribuïm els pollins per l’extensió, en el primer del món. Tenim la major densitat del món de pollins de raça trotadora –un pollí per cada 8 quilometres quadrats.

Si França és el país el món on neixen més cavall és també el país amb més hipòdroms de trot. Passen de 60 aquestes instalacions dedicades a fer corregudes de trot, encara que algunes tenen pista per trot i altra per galop. Hi ha poques discussions sobre on es troba la catedral del trot. És a Paris, al suburbi de Vincennes, al costat del famós i històric castell de Vincennes. Vincennes és un hipòdrom que té una corda –una longitud– de tres mil metres contant la recta de sortida. Hi caben, a Vincennes, 35.000 espectadors i s’hi celebra, el darrer diumenge de gener, la prova europea de major prestigi i dotació: el Gran Premi d’Amèrica. Una correguda que va començar a celebrar-se el 1920 i que fou anomenada així en mostra de l’agraïment que el poble francès sentia pel comportament dels Estats Units durant la primera guerra mundial. Cal recordar que el Gran Premi d’Amèrica es disputa sobre una distància de 3.600 i a un hipòdrom amb baixades i pujades. Aquest condiciona la cria francesa ja que tot criador té l’esperança de que un cavall criat per ell guanyi l’esmentat Gran Premi i això fa que els cavalls de llavor seleccionats siguin cavalls que hagin demostrat gran resistència en llargues distàncies. Els cavalls que han guanyat el Gran Premi d’Amèrica s’han convertit en mites del poble francès. Un sol cavall ha guanyat el Gran Premi d’Amèrica quatre vegades. Es tracta d’Ourasi (le Roi) que el guanyà l’any 1986, 87, 88 i 90. Ourasi era, i és encara avui en dia, fill de Greyhoud i Fleurasie. Tres cavall o egües han aconseguit tres vegades el Premi d’Amèrica: Uranie (Intermede-Pastourelle), Ovidius Nasso (Hellenvilliers-Fleuriel) Roquepine (Atus-Jalna IV). Dues vegades l’han guanyat Pro-patria, Passeport, Hazleton, De Sota, Jamin, Gélinotte. Ozo, Tidalium Pelo (Le Diable Noir), Ideal De Gazeau (Le Petit Bonhomme) i Varenne. L’altre gran hipòdrom de França està situat a la Côte d’Azur, més concretament a la localitat de Cagnes-sur Mere i es allà on es disputa la correguda del “Criterium de Vitesse”, probablement la cursa francesa més important després del Gran Premi d’Amèrica.

Als Estats Units tres són els hipòdroms que encapçalen la llista d’importància. El primer és el de Meadowlands a les afores de la ciutat de Nova York. En ell es disputa la primera setmana d’Agost la cursa més ben dotada del món, l’”Hambletonian Cup”, que l’any passat repartí 1,9 milions de dòlars. Meadowlands té una corda de una milla (1.606 metres) i l’”Hambletonian Cup” esta reservada a cavalls de tres anys El segon hipòdrom a considerar és el Yonkers, situat també a Nova York que organitza cada any la “Yonkers Cup” una correguda reservada igualment a cavalls de tres anys. El Yonkers te mitja milla de corda El tercer hipòdrom en importància és la “Red Mile” de Kentucky que és probablement la pista mes ràpida del món. La correguda de trot més famosa de l’hipòdrom de Kentucky és el “Kentucky Futurity”, també reservada a cavalls de tres anys. La corda de la “Red Mile” te una milla de longitud i el seu sol és de color vermellós. D’aquí li ve els se nom.

L’”Hambletonian Cup”, el “Yonkers Trot” i el “Kentucky Futurity” formen les tres cames de l’anomenada Triple Corona (Triple Crown). Són molts pocs el cavalls que hagin guanyat aquesta distinció. Vet aquí la llista:


AnyCavall


1952 Scott Frost

1963Speedy Scot

1964 Ayres

1968Nevele Pride

1969Lindy´s Pride

1972Super Bowl

2004 Windsong’s Legacy


Es impossible parlar de trotadors americans sense referir-se als dos grans sementals que varen fer historia Un era Speedy Crown que tengué sis fills guanyadors de l’Hambletonian i l’altre és Star´s Pride, el fills del qual en guanyaren vuit, de copes Hambletonian. El creuament entre la sang se Star’s Pride i Speedy Crown es convertí amb la combinació clàssica durant molts d’anys. No cal ni dir que els criadors cercaven més un cavall que sabés fer molt via sobre la milla i fer-la de jove que un cavall resistent sobre llargues distàncies. Tanmateix la història demostra que hi ha il·lustres excepcions. El cas més brillant és el de l’egua Moni Maker que va saber guanyar moltes i importants corregudes sobre la milla i que guanya també, el 1999, el Gram Premi d’Amèrica.

A Suècia l’hipòdrom més important és el de Solvalla on es disputa, a finals de maig, la famosa correguda anomenada “Elitlopped”. L’hipòdrom té una corda de mitja milla i l’Elitlopped es corr en dues eliminatòries i una final pels classificats. Si un cavall ha destacat és sens dubte Copiad Hi ha que dir que els suecs baixen cada vegada més a córrer a Parrís i ja hi ha dues egües sueques –Queen L. i Ina Scot– que han guanyat el Premi d’Amèrica.

A Itàlia l’hipòdrom més important és el de San Siro, situat molt prop de l’estadi on juguen l’Inter i el Milà. Itàlia també té mites. Els dos més destacats són el d’una criador, el comte Orsi Mangelli, que va guanyar, com a propietari, quatre vegades el premi d’Amèrica i el cavall Varenne ( Il Capitano) que va guanyar dues vegades el Gran Premi d’Amèrica, i l’Elitloppet a Suècia, el Premi de Vitesse de Cagnes i tres vegades el premi de la Lotteria de Milà. Varenne és encara el cavall trotador que més doblers ha guanyat de tota la història.

Per acabar es orientador donar a conèixer el que guanya, per terme mig, un cavall al cap de l’any.


PaísEuros


França11.425

Itàlia8.755

Suècia5.043

Noruega4.014

Suïssa3.697

Àustria2.620

Alemanya2.254

Finlàndia1.828

Holanda1.752

Dinamarca            1.667

Bèlgica1.54o

Txèquia1.138

Espanya1.093


Les xifres que acabam d’oferir –no hem pogut saber la dades del Estats Units, Canadà i Austràlia– indiquen clarament el que passa a les Balears on hi ha un gran nombre de cavalls, un gran nombre de naixements, un gran nombre de corregudes i pocs doblers per a premis. No serà fàcil augmentar més el doblers destinats als premis. Per ventura seria convenient disminuir el nombre de corregudes i, sobretot, la importació de cavalls estrangers d’edat, que poc aporten al nostre trot.