Francesc Bujosa :: Pàgina oficial

 

Un deu!




La cosa a la meva edat no té ja, crec, gaire remei. Som, definitivament, un exemple perfecte —perfecte i dolorós— del que s'ha vengut a denominar el dubte metòdic. A cada instant de la meva vida em veig en la necessitat d'haver de decidir entre dues opcions i mai tenc els criteris suficients per elegir o per triar sense por a penediments posteriors. Triar es sempre renunciar a una part: una resignació, un suïcidi parcial. Hi ha, tanmateix, un sentiment encara més fotut que el del dubte sistemàtic: és la consciència clara de viure dins la pura contradicció. Una situació que, per si se m'oblida, en recorden, més sovint del que voldria, els verderols que tenc per amics. Sí: hi visc dins la contradicció.

Els exemples d'aquesta poc presentable situació són quasi innumerables, però un dels no menors és el de la meva relació amb els pedagogs i amb la pedagogia. Tenc bastants d'amics que són professors de pedagogia i gairebé tots ells són objecte de la meva admiració. Alguns per la seva intel·ligencia i la seva obra literària, altres per la seva bondat, generositat i actitud voluntarista. Molt distinta és, en canvi, la meva opinió sobre la disciplina de la que en són professionals: la pedagogia. Aquesta ja no suscita en mi cap tipus d'admiració, sinó un poc dissimulat sentiment de pena o de tristesa pel seu poc desenvolupament o pel seu evident retard. Fins i tot a vegades d'astorament, pel l'atreviment que mostren els seus joves conreadors a l'hora de donar instruccions. Unes instruccions o recomanacions basades, en sembla coneixements incerts, provisionals i relatius.

Jo, encara que conscient de les limitacions d'aquesta moderna pedagogia, mir de complir disciplinadament, si les entenc, les ordres i recomanacions dels pedagogs joves. Però, si he de dir la veritat, crec que hi ha algunes les sentències de la vella i obsoleta —diuen ells— pedagogia que no han estat del tot superades. En referesc a dites com aquelles de que "quien bien te quiere te harà llorar" o "la letra con la sangre entra" dues veritats que tengueren ben en compte els autors com Agustin Lara, José Alfredo Jimenez, Alberto Domínguez, Camilo Larrea o R. Cantoral a l'hora de composar els seus admirables i sagnants "boleros". Una altra "veritat" pedagògica que vaig aprendre —ho vaig fer fa molts d'anys de la mà del professor Gilbert, el gran renovador de la pedagogia mèdica— fou que els exàmens són una de les grans eines, sinó la que més, que té al seu abast qualsevol professor que vulgui ser eficaç en la seva tasca docent. En funció de cóm plantegis l'examen —deia Gilbert, i no s'equivocava— estudiarà l'alumne.

L'examen, però, no només serveix per orientar l'alumne, també el professor. Cada examen que corregeixis t'obliga a plantejar-se si realment has donat bé les classes i les inseguretats creixen a mesura que va corregint. Fins? Fins que trobes un examen que mereix un deu. Un examen que destaca no tant per la quantitat d'informació que transmet, sinó per la claredat, transparència, intel·ligibilitat i precisió de les paraules i la sintaxi emprades. Aquell examen, quan estàs ple de dubtes sobre la teva capacitat d'explicar-te, et cau sobre el teu ànim com una pluja tardoral sobre un camp assedegat.

No puc presumir d'haver tret molts de deus durant la meva carrera de medicina. Només dos. I aquest dos no ho foren, com bé deuen suposar els que em coneixen un poc, en assignatures com Cirurgia o Ginecologia i Obstetrícia. Foren en assignatures molt menys útils, com la Història de la Medicina o la Psiquiatria. En vaig estar, tanmateix, ben content quan vaig rebre les qualificacions, però segurament no tant com quan ara puc donar un deu a un examen que em toca corregir com a professor.

Un deu en un examen indica que has explicat bé o, si un voleu dit de manera més humil i popperiana, un deu desmenteix la idea de que les teves explicacions han estat ininteligibles. L'al·lota que fa molt poc dies ha tret aquesta nota —10— en una de les assignatures que impartesc té un nom oposat al de derrota. No trob l'adjectiu que es mereix i em sap greu perquè, li estic molt agraït. Sincerament.



Vistes: 323 fins al 16-2-2010 a les 9:45

COMENTARIS DELS LECTORS


Sobre eso de la inteligencia que apunta En Pericó, puede que le anime saber (o recordar) al Dr.Bujosa que cierta vez una estadística comparativa hablaba sobre el disfrute del sexo, y concluía que las mujeres que hacían el amor con hombres inteligentes disfrutaban más que si se acostaban con tontos. al contrario de lo que ocurría a los hombres.

mariachi.


Benvolgut Joan de Balafia:

D'acord i una vegada més gràcies. Però no seria possible que li enviàs el text abans de publicar-lo? Hi ha vegades que em sembla que els correctors del diari lliuren el divendres.

Xesc Bujosa.


Sr. Bujosa, enhorabona, com quasi sempre. però no ens plori, vosté sap molt bé que conteadiccions i dubtes estàn associades a intel·ligència.

En Pericó.


Disculpi, senyor Bujosa, una nova correcció, però a sa frase "no només serveix per orientar a l'alumne, també al professor" toca dir "no només serveix per orientar l'alumne, també el professor", ja que en aquest cas alumne i professor són es orientats, això és, objecte directe i en català i moltes llengües no es fa en general això de tractar gramaticalment es directes de persona com si fossin indirectes, que és una característica que es castellà ha heretat des basc (segons vaig llegir a un llibre d'en Lázaro Carreter).

Per altra banda, també em passa sovent això que diu en es principi que es veu obligat a triar entre dues (o més) opcions i no quedar-ne satisfet per manca de criteris segurs. No sé si és una sort o una desgràcia.

Joan de Balàfia.

(Nota del webmaster: Corregit, gracies)


M'ha agradat, molt, Dr. Bujosa, això que diu. Fa molts d'anys que estic convençut que els professors que suspenen la majoria dels seus alumnes són uns mals professors. I si la majoria dels exàmens no mereixen un aprovat, encara pitjor. Senyal que el professor no va posar prou interés en les classes o no va saber transmetre el seu saber als alumnes. El suspens, en tals casos, el mereix el professor.

Antoni Llull Martí.


Gran article Xesc ! També cal recordar que hi ha pedagogs que van en bicicleta com la senyora aina calvo (la qual no predica amb l'exemple i usa cotxes d'alt nivell contaminant). Dubto molt que curses l'assignatura del Dr. Bujosa i menys encara que tragues un 10.

Jack_Herer.


Gran article Xesc ! També cal recordar que hi ha pedagogs que van en bicicleta com la senyora aina calvo (la qual no predica amb l'exemple i usa cotxes d'alt nivell contaminant). Dubto molt que curses l'assignatura del Dr. Bujosa i menys encara que tragues un 10.

Jack_Herer


Quants d'eminents professionals anglesos han sortit de col·legis que durant segles han aplicat ( no sé si encara l'apliquen) la disciplina anglesa? Som una guarda de traumatitzats tots els que de petits rebérem reglades dels professors? Tenc 57 anys i quan jo anava a escola, any rere any i en tots els cursos, passava més o menys el mateix. Hi havia tres o quatre cervellets i tres o quatre desastres, i enmig hi havia el gros del pelotó que ho anàvem aprovant tot amb una certa dignitat. Aleshores no record que ningú parlàs de pedagocia, ni de traumes, ni de fracàs escolar.

Tomeu


Fa deu anys vaig preparar oposicions de professor. Vaig acabar fart d'aquell llenguatge LOGSE i dels que el varen crear.

Joan Capó


Yo lo encuentro admirable porque es otro escrito con letra de bolero.

En mi humilde opinión creo que los tropiezos de la vida (y el querer) son más simples de lo que nos empeñamos en analizar, de muy fácil solución y sin necesidad de recurrir a pedagogo o Galeno alguno, tan sólo apelando al sentido común.

otra R.


Admirable article, professor Bujosa, especialment les paraules que a la Pedagogia dedicau. Què podem esperar d'una "ciència" que els que la teoritzen no s'hi han embrutat mai les mans i si ho han fet n'han fugit ben aviat. La pràctica forense és imprescindible! Coneixeu aquell el cas d'un insigne pedagog mallorquí que va provar de posar en pràctica en un Institut les avançades teories de la Pedagogia moderna i només ho va suportar un curs tornant ràpidament als confortables despatxos de la Universitat?

Els pedagogs han inspirat tots el plans (LOGSE, etc) i replans que els polítics, sempre tan innocents, han entaferrat des de el temps d'en Felipe. Quin ha estat el resultat? Es de tots conegut.

Pedagònic

Diari de Balears :: 13/02/10